a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

800 anys del Rei Jaume

Sense categoria

descrit per les paraules del cronista Bernat Desclot com

"major que altre hom un palm" "be format i complit de tots sos membres"
, amb "molt gran cara e vermella e flamenca, e lo nas llong e molt dret, e gran boca e ben feta, e grans dents e molt blanques, que semblaven perles, e los ulls negres, e los cabells rossos, semblants a fils d’or; e grans espatlles, e llong cos e delgat"


i posseïdor de totes les virtuts:

"e fo molt ardit e pros de ses armes e fo valent e llarg de donar, e agradable a tota la gent e molt misericordiós".

(ElTemps)


del LLIBRE DELS FETS:

108.
E haguem estat en Arago aquel juern tornam nosen en Cathalunya. E nos
en Barçelona, uengren nos noueles quel Rey de Tuniç
uenia passar a Maylorques, e sen appareylaua, e que deien que les
naus dels pisans e dels genoueses els chrestians se prenien. E sobre
aço demanam de conseyl aquels nobles qui eren ab nos, els
prohomens de Barçelona, con nos captendriem daqueles noues
quens eren esdeuengudes: e els -158-
dixeren nos que seria bo que sabessem la cosa pus certament en
comptaua hom que no eren ueres. E sobre uns pleyts que hauia en ·G·
de Muntcada ab homens de Uich, haguem a anar la: e quan nos haguem
estat ·I· dia en Vich, e era prop dora de mija tercia,
uench ·I· missatge quens enuia en ·R· de
Plegamans, e ab trasnuytada tota la nuyt, e dix nos que noues eren
uengudes per cert en Barcelona quel Rey de Tuniç deuia esser
en Maylorques. E quant hoim aquestes noues som aixi coytats con
podiem per temor que nons en uingues desauentura: e disnam nos ·I·
poch, e no fem sino caualgar, e som ora de uespres en Barcelona, e
hauiem feyta gran iornada, e reposam aquela nuyt.

penó de la conquesta

Visqui el Rei que ens uneix a tots!!!
*Carme

  1. Hola!

    He estat llegint, com faig cada setmana al Casino de Vic, la revista El Temps i m’ha agradat molt que el dediquéssin al gran Rei Català, encara que hagués nascut a Montpeller.

    Em sobta i, en el fons em satisfà, que terres tant democràticament anticalanes i amb resultats electorals desmesuradament hostils al catalanisme com són el País Valencià en grau extrem, les Illes en menor mesura i el Roselló, gairebé afrancesat del tot (encara que t’haig de dir, sortia a El Temps, fa quinze dies, que la tendència al Roselló està canviant, més per motius econòmics que per motius polítics i identitaris … ja t’ho explicaré), hagin estat els que n’han fet més ressó i més festa, quan aquest monarca va estar, precisament, El Conqueridor i el fundador del gran Estat Catalano-arogonès enveja de tota la mediterrànea i el món medieval, establint una mena de confederació entre territoris del regne encara no superada en molts dels Estats Moderns actuals.

    Em sobta, però m’agrada que encara hi quedi caliu. Amb caliu el foc es pot tornar a encendre.

    Ramon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.