a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

“in which language do they talk?”

Sense categoria

Avui he viscut una
sensació estranya i meravellosa.

Aquests dies estem
fent un intensiu d’orquestra amb l’Antoni Ros-Marbà, un director de
prestigi internacional, nascut a Igualada.

Toquem, entre altres
coses, un concert per oboè i orquestra. El solista d’oboè és un
alumne de l’escola, es diu Cristian i és de València.

Doncs bé, no sé com ha sigut
exactament però així de cop m’he vist tocant a l’orquestra, que bé
que sona..!, quin gust tocar amb aquesta gent… som unes cinquanta
persones i hi ha gent de tot el món… la meva companya de faristol
és sud-americana, els de davant són russos, els de darrera coreans
i espanyols… és maco, tanta gent diferent units en aquesta música
tan pura…

El director ens ha
fet parar de tocar, i també ha interromput els meus pensaments, per
adreçar-se a en Cristian, el solista.

Aquí és on he
tingut aquesta sensació estranya i meravellosa que gairebé m’ha fet
posar la pell de gallina. Enmig de tants russos i japonesos i
alemanys i espanyols… també hi he vist els meus… “in which
language do they talk?”, he sentit darrere meu. “In
catalan”, han respost.

Enmig de tanta
selecció, hi són.

Són al capdamunt!
(director i solista, poca broma!)

I ens som còmplices
🙂

Judit Bardolet Vilaró – Escuela Reina Sofia (Madrid)

  1. Judit!   Dóna molts records al mestre de part meva!

    Això que expliques, és una vivència que jo he tingut sovint . Quan toques amb gent de tanta diversa procedència, t’adones del valor universal que té la música.

    Després dels atemptats de l’11 M a Madrid, amb l’OSV havíem de fer un concert al Palau. Vam pensar de suspendre’l. A la fi, ben el contrari, vam decidir de fer el concert igualment amb el principal argument que, si bé els homes som capaços del pitjor, matar-nos els uns als altres, també els homes som capaços d’unir-nos, de fer art, de crear bellesa, de compartir sensacions i sentiments, i aquell dia, tocar Schumann, era la millor manera de contraposar els sentiments maleïts  als sentiments nobles. Tenim la sort de fer música i fer disfrutar als que ens escolten, i en un món com el d’avui, tocar i escoltar Brahms, Beethoven o Schumann, ens fa molta falta a tots plegats!

    A estudiar doncs!

    Fins aviat!

  2. I tant, quanta raó que teniu!

    Ramon, vaig anar a veure el Tintoretto! que maco…….no tinc paraules. Em va agradar moltíssim. Vaig pensar en tu, hehe.

    A veure quan veniu i ens perdem una mica per Madrid!

    Molts records a tots 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.