catalana de l’any 2006
Felicito de tot cor a la catalana de l’any 2006 NEUS CATALÀ
(els
Guiamets – Priorat- 1915)
Supervivent del Camp nazi de Ravensbrück i eterna lluitadora
antifeixista.
Però hi ha una cosa que no acabo d’entendre i que vaig escriure ahir al bloc que es cou ràpid i que ara reprodueixo: Com pot estar proposat per a català de l’any JM Mena?
Que aquest home, l’exfiscal en cap, tv3 el
proposés per ser català de l’any és un delicte.
A vegades sembla que nosaltres mateixos ens vulguem ensorrar i perdre tota la
dignitat.
Amb la mà de gent que hi ha a Catalunya que es
mereix ser reconeguda!
Ara, que aquest home, l’exfiscal, pixa fora de test quan diu que “parlo
(català) al camp, amb els pagesos de Girona. Amb ells no hi ha cap suspicàcia
ideològica”…
Jo sóc pagesa d’origen i conec un grapat de pagesos que tenen més suspicàcia i
més ideologia que aquest tal J M Mena ni podria abastar.
El que passa és que quan parlen amb ell el
deuen donar pel sac.
El teu comentari fou ben adient (és el meu parer). En Mena era un dels deu candidats a ser nomenat "català de l’any". A la postil·la ja apuntava que confiava en el bon sentit del nostre poble i que si jo hagués votat el meu vot seria per a na Neus. Avui hem coincidit en el tema del bloc, la felicitació a Neus Català. Bona vesprada . Amb afecte. Carme-Laura.
És bo i just que na Neus Català sigui la catalana de l’any. Felicitats a totes i tots ! Ah! … i ben trobada. No t’he descobert fins avui i ja fa quasi un mes que rodes. M’agrada el que dius al bloc i com ho dius. Cordialment
Des de Madrid felicito a la Neus Català! I també a la meva mama per aquest bloc tan maco que m’apropa al meu petit país…snif… Salut i força!! 🙂
Hola Carme.
A aquest home l’havien de triar català de l’any? Un simple acte de llagoteria escenificat a TV3 per la Mari Pau. Lamentable com moltes coses en aquest país. Tinc entès que aquest era un fiscal dels franquistes i ara és un demòcrata de tota la vida com molta gent. Patètic!
Sortosament a vegades guanya el sentit comú. Donar el premi a la Neus Català m’alegra i me’n sento cofoi. Jo no coneixia l’existència d’aquesta dona, però crec s’ha donat un premi a una dona en un moment que cal recordar la memòria històrica de tots aquells que van patir una situació que cap de nosaltres millor que no hagim de viure mai.
L’única cosa que em sap greu que la consciència del patiment d’aquesta gent, ella era una infermera de la República, només arriba a una minoria. Em molesta que els còmplices d’aquella barbàrie a l’Estat Espanyol encara poden ser presidents de comunitats autònomes, poden ser senadors, poden mentir a la COPE o poden convocar manifestacions a Madrid en nom de la mentida eterna que no és altra d’anar eternitzant una realitat que mai ha existit d’una forma pacífica: ESPAÑA.
Una diarrea mental de les meves.
Ramon