a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

  1. Impecable i respectuos es l’article d’Oleguer Preses, molt malament la interpretacio interesada del ja expatrocinador de material esportiu.

    Tant a Kelme com al PP. si aquesta es la Espanya que volei, us la quedeu i que us aprofiti, la Espanya respectuosa amb les seves nacionalitats i amb les persones es un altra Espanya. I si no volen que hi siguem que ho diguin, que aixo desseguida es podria arreglar.

  2. ès realment miserable la manipul·lació partidista, que ès fa, de la llibertat d’expresió, que hauriem de tenir totes les persones, inclòs tú, endavant amb el teu viatge a Itaca.

  3. Jo també n’estic d’impressionat, però més encara de la reacció del president del Barça, que em creia que el defensaria com a president del Barça, o bé de la reacció del Puiol (demano disculpes si l’he escrit malament), però en casos així de coherència i de serenitat en els arguments de l’Oleguer, seria normal que la majoria de la gent fes pinya amb ell, i més encara el president del club per a qui ell treballa i un company seu de futbol.

    Kelme no em fa pena pero si el poc companyerisme públic d’en Puiol i de Joan Laporta.

    Lluís Llopis i Tura

  4. Hola Carme.

    Només puc tenir un sentiment d’admiració. Els catalans vivim en un país de fariseus. Això m’ho has sentit a dir sempre. En aquest país ningú es juga un cèntim d’euro per res i és molt corrent veure als dirigents polítics, siguin de la època que siguin i del partir que siguin, vendre’s el país, la nació, la llengua … per un plat de quatre llenties sense amanir. També cal dir que els mateixos, quan van mal dades, i especialment els catalanistes de tota la vida no tenen cap mena de vergonya ni d’escrúpol de demanar ajuda a la força bruta d’Espanya o, com a mínim, pactar amb ells acords de vergonya extrema. Penso que això és un fet històric molt nostrat i que ningú pot ens negar. Agustí Calvet "Gaziel" a la Vanguardia als anys 30, durant la República, ja ho denunciava.

    Un personatge com l’Oleguer? És un cas atípic, en Puyol i en Xavi no els fa cap mena de remordiment ni de fàstic vestir la samarreta tot fúria i fracàs tota vermella ella, con su escudo nacional i amb el breu com insignia. No he arribat a saber mai si el color vermell de la samarreta representa la fúria o la vergonya (això pot ser l’orígen d’un altre debat). L’Oleguer ho té tant clar com ho han tingut l’Ivan Tubau i en Masoliver del món de l’hoquei. Aquests esportites s’han jugat els calés i opinen de temes als quals la majoria de la gent d’aquest país amaguen el cap a sota l’ala i adopten la solució d’esperar l’almoina dels castellans que mai arriba i, si ho fa, ho fa d’una manera tant migrada que sembla que no hi sigui. Malgra tot, sembla que molts n’estiguin agraïts. Però no ho sabeu que Espanya, cap de les dues, no és altra cosa que una entel.lequia (ho deia Ortega i Gasset), que no existeix  i una mena d’Estat inútil que cal que hi trenquem sense cap mena de por els nostres lligams d’una vegada per totes? Espanya és un estat maltractador i als maltractadors se’ls denuncia, se’ls aïlla i se’ls allunya i ningú en vol saber mai més res. Articles com el de l’Oleguer, que no demana res de l’altra món, només fa ús del sentit comú, porten certa esperança i et fan veure que al món encara hi ha gent que té un cert criteri i que, per dir les coses pel seu nom, el mon no s’ensorra.

    Això que et diré ara potser no t’agradarà, però ho penso així. L’Oleguer diria que té els dies comptats al Barça. Saps molt bé que en penso de la Presidència del Barça, tot i que n’estic content de la gestió esportiva. només un apunt: en Masoliver està buscant equip per l’any que bé. Va cometre un delicte greu: negar-se a jugar amb la SELECCION ESPAÑOLA DE HOCKEY SOBRE PATINES. M’estimo més ser malpensat, l’Oleguer pot ser que segueixi el mateix camí. Carme! Vivim en un país políticament massa correcte. Espero equivocar-me de tot cor.

    Oleguer gràcies. Ivan gràcies. Masoliver gràcies. Andreu gràcies per no voler rebre un premi que ha rebut en Jiménez Losantos, aquets mena de terrorista de la paraula que actua sota la cobertura dels Bisbes espanyols que no fan altra cosa que atemptar contra el vuitè manament de la Llei de Déu.

    Ramon.

  5. Jo no sé si els de Kelme em perdran com a client, perquè no em sona haver-los comprat mai res. Tot el meu suport a l’Oleguer, però no sé si tant a Vilaweb. Recórrer a una mena de torna pel boicot del cava -que tant va criticar des d’aquí com a forma d’incultura- ho fa tot plegat encara més ridícul. El Real Madrid va deixar d’anunciar Zanusi a les samarretes perquè les vendes a Catalunya van baixar en picat, i ningú no ho va haver de demanar. Vilaweb, pel prestigi que té, trobo que aquesta vegada està pecant de provinciana.

  6. Dic que t’admiro per la teva integritat i valentia expressant el teu pensar. Enmig de tant fantasma i tant hipòcrita, és una alenada d’aire revitalitzant.
    Que tinguis molta sort en el teu camí …que tinguem sort i que la  llibertat de ser allò que vulguem ser, no estigui mai supeditada als "políticament correctes".
    I que juguis molts partits amb el Barça!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.