a cop calent

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver
nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres
voltes rebel”

(M M Marçal)

I també… haver nascut del Barça

(foto: la senyera més gran del món al Camp Nou. 25-8-04)

Avui és un bon dia per parlar del Barça.

Aquest vespre podem fer la primera remuntada, jo crec que quedarem 0-3.

Sé que les persones no futboleres els fa com ràbia que utilitzem la primera
persona del plural quan parlem del Barça. Ho fem perquè així compartim més
complicitat.

Sempre he sigut del Barça perquè a casa ja ho érem, els meus pares van anar a
Basilea i és un dels més bells records que tinc d’ells, veure’ls tornar feliços
amb la Recopa.

A mi ja m’havia agafat molt fort això del sentiment Barcelonista una anys
abans. El principi de l’adolescència va coincidir amb l’arribada del crack de
tots els temps el gran Joahan Cruyff.

La meva amiga de l’ànima i jo folràvem
les carpetes amb les seves fotos, copiàvem i imitàvem la seva firma, ens apreníem
el que deia amb aquella manera de parlar tant peculiar… n’estavem ben
enamorades.

Més tard ens vam reenamorar d’ell i del joc amb el Dream Team.

Però de totes les èpoques viscudes jo em quedo amb la d’ara.

Admiro el president Laporta, penso que ha de ser tan difícil tenir un marge
d’actuació dins d’un club tant immens.

Però ell ha anat actuant, ha anat fent
el club més a l’abast de tothom i alhora més únic.

Cal tenir molta
intel·ligència i capacitat per transformar el Barça com ell ho ha fet. Agrairé
sempre a en Laporta l’haver-me retornat l’orgull de ser del Barça.

El meu sentiment i emoció també inclou tots els jugadors en general i en
particular a l’Oleguer perquè és dels meus i en Ronaldinho perquè juga com un
nen i tot ho fa fàcil.

I també m’encanta en Rijkaard… és tant guapo!