lnterpretant el món àrab i l'islam

El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat va ser instituït oficialment per l’Assemblea General de les Nacions Unides a través de la resolució 47/3 de 14 d’octubre de 1992. A més, en 2016 també se celebra el 10è Aniversari de l’aprovació de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les persones amb discapacitat.

A continuació, podeu llegir cinc articles que exposen diverses situacions a les quals s’enfronten les persones amb discapacitat de certs països del Pròxim Orient i que presenten alguns projectes destinats a la integració social i la visibilització de les persones amb discapacitat.

Un superheroi àrab en cadira de rodes	Les diputades turques ja poden portar pantalons!
Mira’m a mi, no la meva discapacitat	La Lamís i la síndrome de Down a Bahrain
La invisibilitat de la discapacitat en la societat àrab

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Malgrat que la visió general que la societat del Pròxim Orient té de les persones amb discapacitat ha millorat els darrers anys, les famílies àrabs encara interpreten la discapacitat dels seus familiars com un obstacle que els impedeix integrar-se en la societat com subjectes de ple dret.

D’una banda, hi ha qui protegeix en excés els seus fills, de l’altra, qui viu la situació familiar com una vergonya que s’ha d’ocultar. En ambdós casos, el tracte que reben les persones amb discapacitat els impedeix d’assolir el nivell mínim d’autonomia que necessita qualsevol adult, independentment de la seva condició, per a poder gaudir d’una vida plena.

Aquesta visió popular coincideix amb l’enfocament que hi donen les autoritats. En aquest sentit, una de les enquestes més ambicioses i concretes sobre la matèria fetes a la regió, va constatar fa pocs anys que els les administracions àrabs no ofereixen ni disposen dels serveis més bàsics a les persones amb discapacitat i les seves famílies.

De fet, no disposen de lleis amables o favorables a les persones amb necessitats especials. Fins i tot en àmbits tant necessaris com l’educació o l’eliminació de les barreres arquitectòniques. Tampoc no donen prou suport a les entitats del sector, ni informen dels drets ni les potencialitats de les persones amb discapacitat.

(més…)

La lluita pel reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat ha estat la protagonista indirecta i involuntària de la darrera notícia que ens arriba de Turquia: les diputades turques ja poden portar pantalons dins l’assemblea nacional com a conseqüència de la reforma de la normativa que els ho prohibia. De fet, l’article 56 del reglament del Parlament les obligava a vestir faldilla (la cambra va votar definitivament l’aixecament de la prohibició el 14 de novembre, quinze dies després de permetre a les diputades l’ús del vel islàmic).

Els prohibicions imposades pels codis de vestir a Turquia no es limiten a les dones i es remunten als anys de la desaparició del califat i el naixement de la república, als anys 20. En aquella època, l’ofensiva contra el tradicionalisme del govern de Mustafa Kemal Atatürk va incloure la prohibició total de vestir les robes tradicionals. Un dels seus principals objectius era eliminar de la vida pública la roba associada als clergues. El control i la repressió en aquest aspecte era tan gran que, algunes personalitats que van negar-se a acatar la llei i vestir-se a l’occidental, van ser executades.

(més…)

Per mirar d’ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, el govern de Jordània, amb el suport de l’UNESCO i l’ambaixada del Regne Unit, van llençar fa uns mesos el programa Diferents habilitats, en el marc del qual s’ha fet una campanya a la premsa i la televisió en favor del respecte i la dignitat d’aquestes persones.

Segons dades del Departament d’Estadístiques Públiques de Jordània, entre un 7 i un 10 per cent de la població jordana té alguna discapacitat física. Alguns càlculs la xifren en 600 mil, sobre una població de 6 milions. (més…)

Durant el mes de Ramadà, després de l’àpat del vespre que trenca el dejuni, les famílies musulmanes acostumen a fer sobretaules llarguíssimes durant les quals la televisió està oberta. Com que la televisió és encesa tantes hores, totes les cadenes aprofiten per fer grans estrenes. Treuen culebrots i hi ha molta gent que s’hi enganxa. També fan sèries històriques en àrab clàssic, programes d’humor, magazins i programes de música. Trobareu més detalls sobre el paper de la televisió en Ramadà en l’article Anuncis de televisió i humor en Ramadà i aquesta entrevista sobre el Ramadà.

Cada any té el seu èxit de referència. I cada temporada, algun nou actor fa el salt a la fama internacional. Aquest ha estat el cas de la Lamís Buhussain, una dona de 23 anys que treballa en una botiga de mobles i articles per la llar de Manama, i que, tres temporades després de la seva aparició en el serial Sense pietat, ha estat la protagonista d’un reportatge de l’edició de Bahrain de la revista Time Out.

El públic s’enrecorda especialment d’aquesta actriu amateur perquè ha estat la primera persona amb la síndrome de Down que ha aparegut i ha intervingut amb diàleg en una sèrie de televisió àrab.

(més…)

Els promotors d’un nou còmic de ficció han fet allò que els líders mundials han estat incapaços d’aconseguir: asseure en una mateixa taula ciutadans nord-americans i sirians i instar-los a treballar units per una bona causa, en benefici de tots.

Ara fa un any, una organització creada per un filantrop que assessora les autoritats de Washington en assumptes relacionats amb la diplomàcia, va organitzar a Damasc una reunió que va aplegar un grup de vint-i-sis nois sirians i nord-americans amb discapacitats física i intel·lectual. Un dels objectius de la trobada era recollir propostes per la creació d’un superheroi que tingués alguna discapacitat. De tot el que es va parlar i discutir a Damasc, ara n’ha sorgit l’Escorpí de Plata, un personatge que va perdre les cames en un tràgic accident i que té l’increïble poder de manipular el metall amb la ment.

(més…)