La selecció de futbol d’una nació sense estat

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà Assíria cristians

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

A mitja hora en tren d’Estocolm hi ha Södertälje, la ciutat natal del tenista Björn Borg, que compta amb tres equips de futbol professionals: un que porta el nom de la ciutat i els altres dos, de creació més recent… Assyriska FF, fundat el 1974 per la primera onada de refugiats assiris arribats de Turquia, i Syrianska FC, creat el 1977 per la comunitat siríaca-aramea.

Quan aquests dos equips s’enfronten en el marc de la lliga sueca, és per a disputar un derbi que en un món ideal s’hauria de jugar cada any al Pròxim Orient. Les aficions omplen les grades i onegen les banderes blanc-i-blaves assíries i les vermelles amb les ales aramees, mentre coregen càntics en una llengua mil·lenària originària de Mesopotàmia.

Suècia té una llarga tradició com a país d’acollida de refugiats del Pròxim Orient. I concretament Södertälje, situada a la perifèria de la capital, ha estat una de les principals destinacions de les nombroses onades migratòries que han arribat al país escandinau des dels anys 60.

Una de les comunitats estrangeres amb més presència és l’assíria, que ha convertit aquesta ciutat en un centre de cultura assíria de nivell internacional. Uns 30.000 dels 80.000 habitants de Södertälje són d’origen assiri. En total, es calcula que a Suècia hi viuen uns 120.000 cristians del Pròxim Orient.

Els primers assiris van fugir d’un Líban castigat per la guerra civil o de l’estat islàmic de l’Iran, i les darreres generacions són originàries de Turquia, Síria i l’Iraq. L’onada migratòria ha estat tant important, que a Suècia ja viu la tercera comunicat assíria del món, després de l’Iraq i els Estats Units.

Assiris, caldeus i arameus

En molts casos, els cristians del Pròxim Orient han canviat de forma voluntària la terra que els va veure néixer per un estat nord-europeu totalment aliè a la seva cultura. A canvi, s’han allunyat dels estats àrabs, turc i iranià que imposen sobre la seva terra d’origen una cultura i una llei que els són alienes.

La majoria dels assiris de Södertälje pertanyen a la comunitat Siríaca Ortodoxa, que és molt present a Síria i Turquia, i la resta es reparteixen entre la Catòlica Caldea, majoritària a l’Iraq; l’Assíria Oriental i la Siriana Catòlica, entre d’altres.
Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà Assíria cristians Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà Assíria cristians
A causa d’aquesta diversitat, alguns prefereixen anomenar-se assiris, mentre que altres s’identifiquen com arameus. Aquest és el motiu que va portar tres anys després de la fundació de l’Assyriska FF a la creació a la mateixa ciutat del Syrianska FC. El club més jove rep principalment el suport dels seguidors de l’Església Ortodoxa que reclamen l’herència aramea. Mentre que el club degà va ser fundat sobre el concepte de nació assíria, per sobre dels matisos religiosos de la comunitat.

A més a més, fins i tot n’hi ha que consideren que la paraula Assíria no implica adscripció religiosa, i que és massa secular perquè es refereix a un regne precristià i pagà. Per això, els que es defineixen com a siríacs fan, de fet, més èmfasi en la seva identitat siriana ortodoxa perquè se senten més còmodes definint-se com a grup religiós que com a grup nacional.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Com a resultat d’aquesta diversitat identitària, la comunitat assirio-aramea compta amb tot un seguit d’institucions paral·leles, com una associació nacional i una organització de joves assíries i les seves equivalents siríaques. De fet, l’Església Ortodoxa Siriana té dos bisbes i dues esglésies. I, és clar, aquesta divisió també ha culminat amb la creació de dos equips de futbol.

Els dies de partit ho podeu comprovar: els seguidors de l’Assyriska, els de les samarretes blanques i blaves, tenen tatuatges del déu assiri Ashur, mentre que els del Syrianska mostren samarretes vermelles i la pell gravada amb crucifixos ortodoxos. Banderes diferents, però totes dues aficions demostren ser un sol país quan coregen els càntics de suport en el mateix idioma.

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà Assíria cristians

Els primers anys després de la seva creació, a Syrianska i Assyriska només hi jugaven persones aramees i d’origen assiri. Però amb el pas dels anys, els clubs van obrir la porta als jugadors suecs i d’altres orígens, fet que els ha permès competir al més alt nivell.

De fet, els dos equips, que comparteixen estadi, han arribat en una ocasió cadascú a la primera divisió. Syrianska s’hi va mantenir tres anys, mentre que Assyriska va arribar a disputar la final de copa del 2003, i en una de les eliminatòries va derrotar l’històric l’IFK Göteborg.

Aquests èxits esportius els han convertit en un referent per a tota la població de la diàspora assíria escampada pel món, que els considera les autèntiques seleccions nacionals assíries. Tanmateix, existeix una selecció Assíria-Aramea no reconeguda per les organitzacions oficials internacionals que va disputar el 2008 formada íntegrament amb jugadors suecs la VIVA World Cup, davant de la selecció del poble Sami, Padània, la Provença i el Kurdistan.

L’afició de Syrianska FC en el derbi amb Assyriska FF

L’èxit de la diàspora assíria a Suècia

La consolidació dels clubs assiris de Suècia és un fet del tot excepcional que ha captat l’atenció de periodistes i cineastes. Fins i tot es va fer un documental sobre l’Assyriska que va guanyar el 2006 la Palma d’Or al Festival de Cinema de Beverly Hills. “Assyriska: una selecció nacional sense nació”.

El documental confirma una evidència: l’arrelament de la comunitat assíria a Suècia ha estat un èxit. De fet, és la comunitat estrangera més reeixida professionalment i les dues principals televisions assíries per satèl·lit tenen la seu a Södertälje. A més a més, hi ha cinc diputats assiris al Parlament nacional i, fa una dècada, un assiri va ser el primer membre d’una comunitat no europea que arribava a ser ministre.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Proliferació de nous equips assiris

Quan l’Assyriska FF i el Syrianska FC, que ara són a la segona divisió, juguen el derbi poden arribar a aplegar més de 8.000 espectadors, entre els quals no hi falta una bona representació de seguidors assiris arribats dels països veïns.

Però la presència assíria a la lliga sueca no es limita a aquests dos equips. De fet, és molt comú veure banderes assíries i aramees en els estadis de la Fotbollsallsvenskan, perquè hi ha 9 equips assiris en les cinc categories professionals i semiprofessionals del futbol suec.

Sens dubte, el que ha tingut més èxit ha estat el Syrianska FC, nom que va adoptar el 1986, i que va substituir el seu original Suryoyo SK, que és la paraula que els assiris fan servir per a referir-se a ells mateixos en el seu idioma. Aquest equip, que ha estat un cop campió de segona divisió, i ha jugat tres temporades en la màxima categoria, compta amb un grup organitzat de seguidors coneguts com a Zelge Fans, amb membres escampats per tot el món.

Pel que fa a l’Assyrinska, ha estat el responsable de la formació d’alguns jugadors que han destacat en clubs força importants, com és el cas de Kennedy Bakırcıoğlu, internacional per suècia i que va arribar a jugar al Twente i l’Ajax d’Amsterdam, abans del seu pas per la lliga espanyola, on va defensar els colors del Racing de Santander. Mentre que Mikael Ishak ha jugat al Colònia alemany i al Parma d’Itàlia.

Als representats dels dos equips els agrada recordar a la premsa que són com el Barça pels catalans, més que un club, a més d’assegurar que són una selecció d’un poble sense estat.

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà Assíria cristians

Clubs assiris a la resta del món

A les antípodes d’Europa, un grup d’assiris va fundar el 1996 l’Assyrian Star Football Club a Nova Zelanda, un país on el futbol és minoritari. Aquest fet els ha permès de guanyar diverses lligues i copes que probablement en un país europeu haurien estat fora del seu abast. Per això, i malgrat els títols, aquest equip té poc seguiment i fans a la resta del món.

A la veïna Austràlia, el 1971 es va fundar el Fairfield Bulls Soccer Club, que ha arribat a jugar a la primera divisió.

En una situació semblant es troba l’Assyrian Athletic Club of Toronto i la seva secció de futbol, anomenada Winged Bull Soccer Team of Toronto, un club amateur fundat el 1981 en un país on l’hoquei gel és l’esport rei.

En canvi, la llarga tradició del futbol a Anglaterra ha dificultat l’èxit dels clubs de la diàspora assíria fundats en aquest país. Per exemple, el FC Assyria no ha pogut destacar en la lliga anglesa, i s’ha de conformar de jugar a la vuitena divisió. Per cert, aquest club té un escut inspirat en el del Barça.
Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà Assíria cristiansLa comunicació entre els equips i les aficions és fluïda. Es coneixen i se segueixen els uns als altres. Aquest fet va permetre la disputa d’una lligueta d’equips assiris a Alemanya, l’any 1999.

Cap club assiri a la seva terra

L’aflorament i la constant activitat dels clubs a Occident contrasta amb el fet que en la seva terra d’origen no existeix cap club assiri. A la regió turca de Mardin se’n va crear un als anys setanta amb el nom de Midsan, però va desaparèixer als sis anys de vida a causa de la inestabilitat i la violència polítiques de l’època que van culminar amb el cop d’Estat militar de 1980.

Això malgrat que els assiris han estat protagonistes d’algunes fites en el futbol dels seus respectius països. Per exemple, Youra Eshaya va fitxar el 1954 pel Bristol Rovers i es va convertir en el primer futbolista iraquià que va jugar a Europa. Com tants i tants dels seus compatriotes, Eshava va emigrar i morir a Suècia, a l’actual refugi de la comunitat cristiana del Pròxim Orient.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Genocidi al Pròxim Orient

Ningú no es preocupa dels assiris perquè no posen bombes

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

“Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència”
Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Assíria, Cristians, Esport, Iraq, Síria, Turquia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*