a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Arxiu de la categoria: Covid19

jornades particulars

No hi ha manera d’acostumar-me al dia a dia en aquest temps de Covid19.

No ens podem abraçar i ni tan sols veure’ns una bona estona amb mascaretes (sense, ni pensar-hi!)

No podem barrejar més de dos grups bombolla i no podem visitar la iaia de 90 anys o les persones vulnerables que tant estimem.

Avui és el sant de la tieta Conxita que és una segona iaia pels meus fills i li he portat una planta i un número de la grossa sense entrar a casa seva, ha hagut de sortit a fora amb distància i mascareta (però ha estat feliç).

Es fa llarg això també…

És gust, això sí, inventar coses conjuntes. Amb les estimades amigues hem fet un bloc totes cinc i us el presento a veure si us agrada.

Ja m’ho direu!

Es diu “PARAULES MESTRES” https://paraulesmestres.blogspot.com/

COVID19

Hem de seguir cuidant-nos, però mantenint la calma i recordant que no estem en una situació d’emergència.

Seguim cuidant especialment a les persones vulnerables.

Hem de saber que és moment de tenir cura de la salut, prendre el sol, estar a l’aire lliure, buscar l’harmonia de la manera que cada persona trobi per recuperar-nos de moments difícils i del llarg hivern…

Cal mantenir el contacte amb altres persones perquè el vincle produeix substàncies i hormones que ens ajuden a mantenir les defenses en bon estat. Llegir xifres només sobre “casos i casos” que van creixent ens espanta i a més, no es correspon a un augment de la mortalitat, com veiem en el darrer gràfic de l’Ministeri de Sanitat.

Creix perquè ara es fan moltes proves i es detecten a moltes persones amb el virus en una prova.

En la gràfica de 18 d’agost del ministeri de sanitat, la mortalitat es manté en xifres baixíssimes. I d’aquestes, en part són persones que han mort per altres causes, com cada mes, cada any … però donen positiu a la PCR.

(Estic en confinament per contacte estret amb una persona positiva i la meva metgessa homeòpata m’ha enviat el vídeo i les paraules que vull compartir 🙂

prendre consciència

Prendre consciència d’allò que és essencial. Vet aquí la part positiva, potser, d’aquestes setmanes de confinament, de tantes pèrdues, de tant dolor…

Tots estem un xic superats per la realitat em sembla però hi ha una complicitat de la bona que porta un bri d’esperança.

El nostre planeta ens somriu i ens mostra que si el deixem fer ens retornarà en escreix allò millor que té i que ens és imprescindible, l’aire pur i l’aigua neta. I també els animals que ara es fan seu el tros que els humans no sabíem compartir amb ells.

El que és imprescindible necessitem, res més. Un plat a taula i saber que els nostres estan bé.

Ens agrada també sentir-nos comunitat i sortir al balcó per aplaudir aquells que es juguen la vida per nosaltres.

I no oblidarem mai el que ens ha fet, un altre cop, aquest Estat que tenim en contra. En contra dels independentistes? Nooo, en contra de Catalunya.

Abans del Covid19 no ens sabíem enyorar, no ens sabíem avorrir, no érem conscients de com som i del potencial que tenim.

Sabem que ‘això també passarà’ i quan això passi ens trobarà encara més preparats per la ‘revolució.