Per què Aràbia Saudita ataca Qatar?

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria Iraq Qatar Aràbia Saudita Doha RiadImatge: Mapa del Pròxim Orient

El conflicte entre l’Aràbia Saudita i Qatar(1) sembla que ha agafat el món per sorpresa. Però el distanciament i la tensió creixents entre aquests dos països veïns i que comparteixen llengua i religió va començar fa dues dècades, amb l’arribada al poder del pare de l’actual emir de Qatar. Als anys 90, el xeic Hamad va impulsar-ne el creixement econòmic i, sobretot, va convertir aquest petit país en un actor polític i diplomàtic de primer ordre.

Qatar es va independitzar dels britànics el 1971. Però va passar a estar tutelat per l’Aràbia Saudita. Tot i que, molt lentament, amb el pas dels anys el regne i l’emirat es van anar distanciant. Fins i tot, en alguna ocasió, l’emir Khalifa bin Hamad va arribar a prendre alguna decisió prou important per lliure i contra la voluntat dels saudites, com el fet d’establir relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica, l’any 1988. Aleshores hi governava el pare de Hamad, Khalifa, al qual ens referirem en aquest article com ‘emir avi’.

El fet que els saudites controlessin el seu petit veí és del tot natural tenint en compte la mida i el potencial econòmic de cadascun d’ells, sumada al perenne convenciment de molts saudites que tota la península Aràbiga hauria d’estar sota el seu poder.

Amb tot, els anys 90 van marcar una època de distanciament progressiu. Poc abans de l’ascens de Hamad (emir pare) al poder, la situació que condemnava Qatar a ser un satèl·lit saudita ja havia començat a canviar. En aquest context, a més de l’acostament als soviètics, dos soldats de Qatar van morir el 1992 en un enfrontament armat sobre la frontera amb l’Aràbia Saudita, definida per un acord del 1965 que mai no ha arribat a ser ratificat per les parts.

QATAR ABANDONA L’ÒRBITA SAUDITA

A partir d’aleshores, Qatar va mirar de prendre decisions en l’àmbit internacional que li permetessin guanyar poder i influència a costa dels saudites. Per exemple, el 1994 Aràbia Saudita i Qatar van donar suport a bàndols oposats en la guerra civil de Iemen. Les diferències i el distanciament entre els dos països es van accelerar a partir de 1995.

Aquell any, Hamad (emir pare) va aprofitar l’absència de Khalifa (emir avi) que era de viatge a Europa, per a fer un cop d’estat i prendre-li el lloc amb el suport de l’exèrcit i el govern. Des d’aleshores, el xeic Hamad bin Khalifa ha convertit Qatar en un país ambiciós que vol guanyar influència a la regió. Sobretot a partir de les fortes inversions en diversos sectors econòmics que l’han atorgat una influència a nivell internacional desmesurada en relació al seu poder militar o el seu pes demogràfic.

Actualment Qatar no en té prou amb desempallegar-se de l’ombra saudita. Ara vol situar-se i vol jugar en l’escena internacional un rol equivalent i al mateix nivell que els seus veïns.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


En la regió hi ha, sobretot, dos països amb un gran poder i influència internacional: Aràbia Saudita i Iran. Com la població i la classe dirigent de Qatar tenen la mateixa llengua, religió, ideologia i interessos que els saudites, això implica que cada vegada que la diplomàcia o la influència de Qatar avança, invariablement ho fa a costa dels interessos saudites. Això és el que ha passat a Egipte, per exemple.

Amb Iran la situació és diferent. És a dir, Qatar podria competir amb Iran per controlar un país determinat, però en aquest cas els dos s’enfrontarien en conflicte armat des de trinxeres oposades, com ha passat a Síria.

QATAR VA PER LLIURE

Sota el govern de l’emir Hamad (emir pare), Qatar va reforçar la relació comercial amb Iran i va establir relacions amb Israel. En aquella època, els Estats Units van construir a Qatar la base militar més gran que tenen a la regió i hi van traslladar el centre d’operacions aèries del Pròxim Orient, que fins aleshores havia estat a l’Aràbia Saudita. Ara els Estats Units controlen des de Qatar es seves operacions a l’Afganistan i l’Iraq.

Hamad bin Khalifa va impulsar la modernització del país en tots els sentits. Va fundar la televisió Al-Jazira per a crear un discurs propi i de qualitat, de molta qualitat. El nucli de professionals que va posar en marxa aquest projecte havia treballat abans en la versió àrab de la BBC, que feia pot havia deixat d’emetre com a conseqüència de les pressions saudites.

Hamad també va reconèixer els drets polítics de les dones, va permetre la construcció d’una església catòlica i va impulsar la celebració d’esdeveniments esportius i d’actes diplomàtics, entre d’altres. En aquesta època Qatar va esdevenir el país més ric del món, pel que fa a la renda per capita. Tanmateix, s’ha de reconèixer que el mèrit no té tant a veure amb la bona gestió dels recursos com amb el fet que Qatar disposa de les terceres reserves mundials de gas natural i d’una població autòctona que no arriba al mig milió de persones (la població total supera els 2,5 milions de persones, però la majoria són estrangers).

En el terreny polític, Hamad va fer compatibles l’acostament a l’Iran xiïta, l’inici de relacions comercials amb Israel, i la mediació entre els Estats Units i els talibans afganesos. Tot això amb el clar objectiu d’afavorir els interessos polítics i econòmics del país.

Una mostra evident dels nous aires a Qatar ha estat l’ús que l’Estat ha fet de la imatge de modernitat de la segona dona de l’emir Hamad (emir pare) i mare de l’actual cap d’estat, Moza bint Nasser Al Missned.
Imatge: Hamad bin Khalifa i Moza bint Nasser, els pares de l’actual emir de Qatar. Aquí hi ha més fotos de Moza bint Nasser 

L’emir Hamad (emir pare) van abdicar el 2013 a favor del seu fill i actual cap d’estat, el xeic Tamim bin Hamad Al Thani (emir nét). Tamim és certament més conservador que el seu pare. Entre d’altres, és ideològicament molt proper als Germans Musulmans i ha permès que els talibans obrin una oficina a Doha (l’oficina va obrir 7 dies abans que el seu pare malalt abdiqués), però ha seguit el camí d’expansió econòmica i major presència en els fòrums internacionals encetat pel seu pare.

NO ELS ENFRONTA EL SUPORT AL TERRORISME, SÓN EN BÀNDOLS OPOSATS

En cap cas l’enfrontament obert amb els saudites no respon al caràcter més o menys conservador del líder de Qatar. Respon al fet que en cada conflicte regional, l’emir ha triat el bàndol oposat als saudites. El règim de Riad ha pres com a ideologia i religió el mateix wahhabisme que professen a Qatar, però és enemic dels Germans Musulmans perquè la branca saudita d’aquest grup és una amenaça al poder absolut dels Saüd.

A Egipte, els saudites van donar suport als militars, mentre que Qatar va finançar el grup opositor dels Germans Musulmans. A Síria, tant els uns com els altres donen suport a grups que han perpetrat crims de guerra i que estan dirigits per estrangers que volen imposar a Síria la seva particular versió i visió de la llei islàmica. La diferència entre els grups als quals financien des de Doha o Riad és el nom, no la seva ideologia.

A Síria, els grups rebels que reben suport de Qatar i l’Aràbia Saudita s’han estat enfrontant entre ells des de fa anys. D’una banda, algunes fonts acusen Qatar de finançar el grup Ahrar al-Xam i de donar suport a la coalició Tahrir al-Xam, on hi ha Al-Qaida. De l’altra, els saudites també financen Ahrar al-Xam i Jaix al-islam. Els tres grups volen imposar a Síria un règim islàmic com el que Estat Islàmic, el seu rival militar però germà ideològic, ha instaurat en la part oriental del país.

Això sí, cal recordar que l’emir Tamim ha fet coses que el seu pare segurament mai no hauria fet, com donar suport als talibans afganesos i permetre que obrissin una oficina a Doha. També ha finançat abastament partits islamistes de diversos països. Vaja, res que no hagin fet abans els saudites. Cal recordar que els únics tres països que van reconèixer l’Emirat Islàmic de l’Afganistan dels talibans van ser Pakistan, els Emirats Àrabs Units i Aràbia Saudita.

La diferència és que Qatar ha ajudat grups que amenacen l’estabilitat dels seus veïns. Per això, fa tres anys, Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Bahrain, van retirar els seus ambaixadors de Doha. Aquella crisi es va poder reconduir, però la tensió s’ha desbordat aquest mes, quan l’Aràbia Saudita, els Emirats, Bahrain, Egipte i sis països més de l’òrbita saudita han trencat relacions diplomàtiques i econòmiques amb Qatar i han expulsat tots els ciutadans de Qatar.

A continuació, podeu veure el vídeo de l’anunci del trencament de relacions de la televisió saudita Al-Ikhbariya (subtítols en anglès del diari The Independent)

Aquesta mesura extrema i incendiària ha estat presa amb el coneixement del president dels Estats Units, un home que dóna mostres de no entendre en absolut la regió ni tenir la més mínima idea de les implicacions que aquest bloqueig pot tenir per a l’estabilitat de la regió i del món. Fins i tot podria arribar a perjudicar els negocis personals que ell mateix té amb la família reial saudita i que, sospito, han tingut alguna cosa a veure amb el fet que ha donat suport a aquest disbarat.

GUERRA BRUTA I MEDIÀTICA

La cadena saudita Al-Arabiya treu contínuament notícies o converteix en notícies tota mena de rumors per a desprestigiar el líder de Qatar. La darrera ha estat la publicació del suposat pla que havien ordit l’anterior emir de Qatar (Hamad, l’emir pare) i el líder libi Gaddafi per assassinar el rei saudita Abdal·lah.

Això ho sabem perquè un assessor reial ha fet una piulada a Twitter al respecte dient que en té proves, però que ja les farà públiques un altre dia… Això quan l’únic rumor que existia fins ara sobre intents de magnicidis a la zona té a veure amb el pla saudita d’assassinar el pare de l’actual emir de Qatar, aquell que el 1995 va fer un cop d’estat incruent contra el seu propi pare (emir avi) i va modernitzar el país.

És prou conegut el fet que, des que Hamad (emir pare) va prendre el poder, l’Aràbia Saudita va orquestrar dos intents de cop d’estat a Qatar que no van prosperar. El 1996 i el 2005. A conseqüència del segon, Qatar va prendre la nacionalitat a 5.000 membres de la tribu dels Bani Murra, que tradicionalment han ocupat el territori a banda i banda de la frontera i alguns membres dels quals s’havien involucrat en els plans saudites.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


ALIANÇA QATAR-TURQUIA

El conflicte entre Doha i Riad esquitxa tot el Pròxim Orient i ha empès els actors regionals a posicionar-se. A més d’Aràbia Saudita i Qatar hi ha altres països que també volen guanyar rellevància i tirar endavant els seus propis plans d’expansió política i econòmica.

En aquest context, la Turquia d’Erdogan ha trobat una oportunitat excepcional per a estendre la seva influència fins al golf Pèrsic. Turquia és un poder emergent que se sent en certa mesura aïllat. Té aliats circumstancials, però no compta amb un grup de països satèl·lits sota la seva òrbita i a les seves ordres, com li passa a l’Aràbia Saudita o l’Iran. Així, mentre Qatar s’ha anat distanciant dels seus veïns àrabs, s’ha acostat a Turquia, l’altre país amb ganes de tenir més poder i necessitat de nous socis i aliats a la regió.

L’estreta relació entre aquests dos països no és nova. El 2015 van signar un acord militar que contemplava la construcció d’una base militar turca a Qatar. Ara, amb el bloqueig saudita, els turcs hi han enviat tropes. Així, l’exèrcit turc ha tornat al golf Pèrsic 102 anys després que en fossin expulsades les darreres forces otomanes, el 1915.

Per la seva banda, Iran ha vist una oportunitat d’or en aquesta crisi per a perjudicar i erosionar el poder regional dels seus enemics saudites a través de l’ajuda que ofereix a Qatar. Des del principi de la crisi hi està enviant aliments. Això, tot i ser enemiga de la versió hanbalita de l’islam que ha permès l’aparició del wahhabisme oficial a Aràbia i també a Qatar.

  

Aràbia Saudita és gran i té molts aliats. Pel que fa a Qatar, és petit però no està sol. Els discursos, la retòrica, els gestos i les bufetades s’han desfermat i amenacen amb fer entrar la regió en un cercle d’atacs i contraatacs perillós. Per exemple, el president de Turquia de seguida va qualificar l’embargament d'”inhumà i anti-islàmic”.

Imatge: piulada del compte en àrab de Twitter del president de Turquia. “No he vist mai que Qatar hagi donat suport al terrorisme, i Turquia no deixarà sols els seus germans de Qatar”.

Imatges: La cooperació Turquia-Qatar ja és força evident als supermercats i el govern de Qatar fa guies amb la traducció al turc de termes alimentaris.

AMISTAT KURDISTAN-ARÀBIA SAUDITA

En un altre front, els saudites fa temps que reforcen els vincles amb el Govern Regional del Kurdistan, governat i controlat per Massud Barzani, líder del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK). Amb aquest acostament, els saudites pretenen erosionar Turquia i l’Iran. En teoria, el Kurdistan iraquià hauria d’estar enfrontat als seus veïns (Turquia i Iran) que són rivals o enemics dels saudites, sobretot des que Barzani va anunciar la celebració d’un referèndum d’independència el 27 de setembre de 2015.

A Internet podeu trobar campanyes mediàtiques prokurdes llençades des de l’Aràbia Saudita, com la que ha popularitzat a Twitter l’etiqueta #SaudiWithKurdistan.

Per cert, ja us aviso que Barzani ha dit que farà un referèndum, no que el Kurdistan kurd esdevindrà un estat independent… El juliol de 2014 vaig escriure en aquest blog que “el Kurdistan encara no serà independent”. No he canviat d’opinió.

Sobre aquest tema, us recomano que llegiu l’entrevista que vaig fer a l’activista independentista kurd Kamal Mirawdelli per al llibre Per entendre l’Iraq. Entre d’altres, m’explicava que, tot i la repressió de Barzani contra els independentistes, hi ha una petita esperança que els dos partits que controlen la vida al Kurdistan iraquià (PDK i UPK) podrien arribar a apostar un dia per la creació d’un estat propi: “els grans partits kurds apostaran per l’independentisme si veuen que aquest és un pas inevitable i que el poden usar per mantenir el seu poder tribal. Per aquesta raó sempre han interferit en les activitats dels grups independentistes sorgits de la societat civil, però mai no les aturen del tot”.

  

L’autoritari president del Kurdistan iraquià acompanya el rei saudita Salman durant una visita a Riad el 2015

TRUMP BENEEIX EL DISBARAT

Reprenent el fil de l’ofensiva saudita contra Qatar, cal recordar que pocs dies abans de l’anunci del bloqueig polític, el 20 de maig, el president nord-americà Donald Trump havia fet el seu primer viatge oficial a l’estranger. Molt significativament va triar l’Aràbia Saudita, on es va celebrar una cimera “Àrabislàmica Americana”.

Davant la cúpula del règim saudita i de tots els seus aliats va afirmar que Iran és responsable de bona part de la inestabilitat en la regió perquè financia i dóna suport al terrorisme i ha alimentat els conflictes sectaris. A més, va demanar que es deixin de finançar “les ideologies radicals” i que s’aïlli Iran, un país que, a diferència dels Estats Units i dels països representats en la conferència de Riad, ha lluitat contra l’Estat Islàmic des de la seva aparició.

L’endemà de les eleccions presidencials a l’Iran, Trump va dir davant la cúpula del règim saudita i d’altres dictadures àrabs: “preguem perquè un dia el poble iranià tingui el govern just i honrat que es mereix”.


Les paraules de Trump devien ser interpretades a Riad com un suport ple a les seves ambicions regionals. Així, el 5 de juny, els saudites llencen el seu atac diplomàtic i econòmic contra Qatar. Només dos dies després, el 7 de juny, es va produir a Iran un fet que moltes fonts han relacionat amb tot plegat. 17 persones van ser assassinades a la capital d’Iran en dos atemptats terroristes. Segons les autoritats iranianes, es tractava de membres de l’Estat Islàmic. Ja us he dit que, a diferència de l’Aràbia Saudita, de Qatar, dels Emirats Àrabs Units i dels Estats Units, l’Iran sí combat contra l’Estat Islàmic a Síria.

ÉS UN TEMA PERSONAL

Al juny de 2017, la televisió de Qatar Al-Jazira ha acusat l’Aràbia Saudita de cometre crims contra la humanitat al Iemen, i la televisió saudita Al-Arabiya afirma que Qatar dóna veu a Al-Qaida. Els saudites fan circular per les xarxes un vídeo que mostra un senyor que se suposa que és l’emir de Qatar mantenint relacions sexuals amb una prostituta. Els saudites acusen l’emir de Qatar d’entrevistar-se amb un “terrorista” opositor de Bahrain, país satèl·lit dels saudites. Per la seva banda, a Qatar diuen que els atemptats de l’11 de setembre de 2001 van estar finançats pels Emirats Àrabs Units…

La situació és d’extrema complexitat. La força amb què els saudites han atacat Qatar semblava que havia de portar a una ocupació militar de les tropes saudites del petit emirat i un canvi de règim a Doha per la força. Els saudites no han pogut o no s’han atrevit a arribar tant lluny. Això els situa en una posició delicada perquè Qatar no ha estat derrotada.

Els atacs mediàtics saudites han estat tant centrats en el lideratge d’aquest petit país, que la persona de l’emir s’ha convertit en la icona de la unitat i la sobirania nacional. De fet, un popular dibuixant va fer un retrat de l’emir amb la intenció de convertir-lo en un símbol nacional. La imatge s’ha popularitzat i aquests dies us la podeu trobar en samarretes, adhesius en vehicles, retrats penjats a centres comercials…

Els jugadors de la selecció de futbol de Qatar es van posar la samarreta amb la imatge de l’emir per a fer l’escalfament previ al partit de classificació pel mundial de Rússia que els va enfrontar a Corea del Sud. A més, un dels jugadors la va tornar a mostrar durant el partit per a celebrar el primer gol. El següent vídeo de la versió en anglès de la cadena Al-Jazira ho explica.

(VO anglès)

Cada dia que passa Qatar recupera alè gràcies a l’aliança amb Turquia i el suport que rep de l’Iran. Ara caldrà veure com és la resposta de Qatar. Perquè d’una cosa en podeu estar ben segurs: els dirigents de Qatar s’hi tornaran i, tard o d’hora, els saudites rebran de tornada l’impacte de bona part de l’energia que han descarregat contra el seu petit veí.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

(1)Per què escric Qatar i no Catar?
L’escriptura natural en català podria ser Catar. Però els que vam començar fa temps a escriure sobre aquest país vam donar per vàlida la transliteració del nom que es feia en llengües de països que tenen una llarga relació amb Qatar, perquè la Q fa referència a la lletra ق (q), que és diferent de la ك (c/k). Així és com vaig començar a escriure Qatar fa temps i així s’ha quedat (encara que, de fet, hauríem d’escriure Qatr). Pel mateix motiu no dic mai “qatarià” i porto dues dècades escrivint “de Qatar”, que és la manera de fer el gentilici de poblacions amb noms impossibles o amb les que no has tingut relació en la vida.
(torneu al principi de l’article).


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


El més llegit

Articles per categoria

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

Per entendre l’Iraq
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Al-Qaida, Aràbia Saudita, arabislam, Golf Pèrsic, Qatar i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Per què Aràbia Saudita ataca Qatar?

  1. Shaudin diu:

    Els teus articles són sempre d’allò més interessants. Enhorabona!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*