lnterpretant el món àrab i l'islam

Imatge: El ministre de Defensa, el general Sisi, el 2013 abans de convertir-se en president d’Egipte (Foto de Sherif Abdl El Minoem)

La prova més fefaent que els dirigents egipcis han renunciat a afrontar i resoldre els problemes d’Egipte és la seva fugida endavant amb l’inici de la construcció d’una nova capital al mig del desert, d’una ciutat tant gran i moderna com Singapur pensada per allotjar-hi les famílies benestants del país.

El Caire s’ha convertit en una urbs indomable caracteritzada pels problemes derivats de la superpoblació, com l’urbanisme informal, la pol·lució, la inseguretat, les congestions de trànsit i el soroll. Per això, el govern ha decidit traslladar tot l’aparell de l’Estat i uns 6 milions d’habitants lluny del caos que regna a la capital i començar una nova vida a 60 quilòmetres a l’est del Caire.

El projecte va ser presentat pel president egipci Abdul-Fattah al-Sisi l’any 2015. Tot just ha començat a prendre forma sobre el terreny i no hi faltarà de res. Està prevista la construcció d’un aeroport internacional, una desena d’universitats, un espai verd el doble de gran que Central Park, un parc temàtic quatre vegades més gran que Disneylàndia, 663 hospitals, 1.250 mesquites i esglésies i més d’1 milió d’habitatges.

(més…)

Photo: The Minister of Defense, General Sisi, in 2013 before becoming President of Egypt (Photo by Sherif Abdl El Minoem)

The most irrefutable proof that Egyptian leaders have given up trying to solve the problems of Egypt is their decision to start constructing a brand new capital in the middle of the desert, a city as big and modern as Singapore, designed to accommodate Egypt’s most affluent families.

Cairo has become an indomitable city characterized by problems stemming from overpopulation, evident in the informal urban planning, pollution, insecurity, traffic congestion and noise. Because of these issues, the government has decided to transfer all the State institutions and about 6 million inhabitants far from the chaos that reigns in the capital to a new life just 60 kilometers east of Cairo.

The relocation project was announced by the Egyptian president Abdul-Fattah el-Sisi in 2015 and has just started to take shape on the ground. It will have everything one might expect from a big capital: an international airport, ten universities, a green area twice the size of Central Park, a theme park four times the size of Disneyland, 663 hospitals, 1,250 mosques and churches and more than 1 million residences.

(més…)

S’acostuma a dir que l’amazic, o berber, és la tercera llengua (jo afegeixo materna) més parlada a Catalunya després de l’espanyol i el català. No en tenim dades definitives, però tot indica que més de dos terços de les persones d’origen marroquí (uns 200.000 de 280.000) i algerià (6.000 d’uns 9.000) que viuen a Catalunya són amazigues.

Amb tot, això no ha estat suficient per treure de l’anonimat i fer visible a casa nostra aquesta cultura africana compartida per més de 20 milions de persones. Durant força temps el nostre desconeixement ha invisibilitzat els amazics. Els hem tractat com a àrabs i ens hi hem dirigit en l’àrab clàssic oficial dels seus països d’origen. Això podria començar a canviar amb la publicació a Barcelona del diccionari estàndard de llengua amaziga més important que s’ha fet mai.

(més…)

Bir Tawil és un territori de més de 2.000 km² situat entre Egipte i Sudan que no reclama cap dels dos estats. De fet, és l’únic territori d’aquesta magnitud la sobirania del qual no és reclamada per cap estat del món. A excepció d’algun cas puntual als Balcans i de l’Antàrtida, que no és habitable i que està protegida per un tractat internacional de 1959 que en prohibeix les ampliacions o les noves reclamacions de sobirania territorial, Bir Tawil és l’únic lloc de la Terra habitable que sembla que ningú no vol.

Aquesta situació és conseqüència de dos tractats de l’època colonial que van dibuixar dues fronteres diferents: una d’administrativa i una de política que no coincideixen i que es trepitgen l’una a l’altra. A continuació us explico la història de Bir Tawil i els motius del suposat desinterès dels estats per aquest territori.

De moment, us avanço que Egipte i Sudan rebutgen la sobirania d’aquest tros de terra perquè la seva annexió perjudicaria els seus interessos territorials. Comencem fent una mica d’història…

(més…)

Aquests dies s’ha parlat molt de la Costa d’Ivori, però no s’ha explicat bé què hi passa. Se sent a dir que hi ha hagut eleccions i que les discrepàncies en els resultats han desembocat en una guerra de partits. Però això no és tot. A la Costa d’Ivori no val reduir la complexitat de la situació a l’anàlisi segons la qual un president ha perdut les eleccions i manipula els resultats per aferrar-se al poder, davant l’amenaça d’un moviment opositor que les ha guanyades i que reclama democràcia.

És una llàstima que no aprofitem l’ocasió per aprofundir en un procés de canvi polític i social que afecta diversos països de l’Àfrica occidental, i que ens ajudaria a entendre situacions que s’han viscut o s’estan a punt de viure en altres regions properes. Per tot això, i perquè l’islam juga un paper molt significatiu en la societat de la Costa d’Ivori i en l’actual crisi, m’he decidit a escriure al diari Ara una anàlisi explicant perquè els seguidors de l’expresident Gbagbo s’han resistit a entregar el poder després dels comicis, tot i tenir tota la comunitat internacional en contra, i el perquè de l’interès de França en situar l?opositor Outtara al poder.

A continuació, transcric el text íntegre de l’anàlisi.

(més…)