lnterpretant el món àrab i l'islam

Aquests dies que tot el focus mediàtic és a Gaza, s’està produint a l’Iraq una d’aquelles tragèdies oblidades, un d’aquells fets tràgics que és notícia quan afecta els uns, però que passa desapercebut pels mitjans quan afecta un poble que té la desgràcia de no tenir aliats poderosos. Aquests dies a la regió de Nínive, al nord de l’Iraq, l’Estat Islàmic està culminant en poques setmanes la feina iniciada per diversos imperis seculars, que mai no van poder completar el genocidi contra la població cristiana.

Diuen que, des de l’arribada de l’Estat Islàmic, tots els cristians han fugit de la ciutat de Mossul. Així doncs, no hi ha cristians en la segona ciutat de l’Iraq per primera vegada en 2.000 anys. Això també vol dir que, per primera vegada en 7.000 anys, tampoc no hi viu cap família assíria.

Els assiris, els cristians arameus, són el testimoni vivent que la història del Pròxim Orient és llarga i es remunta als inicis de la civilització humana. Sense ells, els poderosos i les potències regionals no tindran cap obstacle per a revisar la història i reescriure-la al seu gust i d’acord amb els seus interessos.

(més…)

L’Estat Islàmic a l’Iraq i al Xam, la branca regional d’Al-Qaida*, ja controla la segona ciutat de l’Iraq. Han ocupat l’aeroport, les televisions i la seu del govern regional de Mossul. Les hores prèvies a la presa de la capital del nord del país per part de més de 3.000 milicians islamistes han estat marcades per escenes tan patètiques com la que podeu veure en el següent vídeo, on apareixen vehicles de l’exèrcit fugint mentre grups de nens els llencen pedres. Encara no sé si els nens volien fer fora els soldats o els castigaven per la seva covardia.

Avui, Al-Qaida* amplia la seva presència i reforça el seu poder al nord-oest de l’Iraq gràcies a les nombroses armes i equips militars que ha aconseguit a Mossul. Ara tenen un arsenal d’armes fabricades als Estats Units nou de trinca: des de pistoles fins a desenes d’helicòpters. I ara què passarà?

(més…)

Fa un temps vàrem conèixer el primer superheroi àrab i musulmà de dibuixos amb discapacitat, L’escorpí de plata. Avui tornem a parlar d’herois de ficció musulmans que es transformen per combatre el mal. Concretament de la Jiya, una mestra d’escola rural pakistanesa que es posa el burca quan s’enfronta als dolents per amagar la seva identitat. Per derrotar-los usa una tècnica de lluita lliure apresa del seu padrastre que inclou el llançament de llibres i llapis sobre els seus enemics.

(més…)

Imatge: Yeshiva (centre d’estudios de la Torà i del Talmud) al Iemen

Les mateixes muntanyes inaccessibles del nord del Iemen que durant segles els han donat refugi, s’han convertit en els darrers anys en el pitjor enemic d’una de les comunitats jueves més antigues del món.

(més…)

¿No us heu demanat mai com és possible que els Emirats Àrabs siguin l’únic país del Pròxim Orient que no ha estat víctima d’un atemptat terrorista?

¿Deu ser l’eficàcia policial?, ¿la manca d’una oposició organitzada?, ¿un acord secret entre el govern i Al-Qaida?

(més…)

Tot just fa un moment he confirmat que l’he encertat en l’anàlisi que publico avui al diari Ara amb motiu de la mort d’un líder d’Al-Qaida d’origen nord-americà a la Península Aràbiga. Entre d’altres coses, hi dic que gent com Anwar al-Awlaki “coneixen de primera mà els sentiments dels possibles reclutes occidentals i tenen l’habilitat de seduir-los amb el seu propi llenguatge”, alhora que fugen “de la retòrica rància dels predicadors per mirar de donar més credibilitat als seus arguments”. I aquesta tarda he comprovat com els discursos violents embolcallats en paraules mesurades i bonics dissenys gràfics ens poden arribar a fer creure, a tots plegats, que no ho són tant, de violents.

He descobert amb sorpresa que la pàgina web del diari Ara ens ofereix l’enllaç al document pdf del darrer número d’una revista concebuda, redactada, editada i distribuïda per Al-Qaida, i que dóna veu a personatges foscos que justifiquen i elogien els actes de terrorisme que tenen com a víctima la població civil occidental.

Encara no tinc clar si, per il·lustrar una informació sobre Al-Qaida, cal arribar a l’extrem de mostrar una revista d’Al-Qaida. Amb tot, crec que, en tot cas, hauríem de difondre aquestes publicacions acompanyades d’una introducció o un context que situï les fonts, les dades i els seus autors allà on els correspon.

De totes formes, i tornant a la relació entre la presència al web d’aquesta revista i l’article que publico avui, em sabria greu que ara, que els d’Al-Qaida editen revistes amb cara i ulls, des del punt de vista gràfic, i sense imatges de morts ni taüts, ens puguem arribar a pensar que som davant d’un producte apte per a tots els públics.

A continuació, transcric el text íntegre de l’article aparegut a l’Ara titulat Terroristes reclutats a Occident.
(més…)

En general, trobo que els mitjans de comunicació occidentals parlen poc de les situacions d’abusos dels Drets Humans quan les víctimes són cristianes pel fet de ser-ho. Per això he trobat especialment interessant el programa 30 minuts de TV3 d’aquesta setmana (17/07/2011). S’hi ha emès un reportatge produït per Babel Films titulat “La llei negra” sobre l’ús i l’abús que es fa al Pakistan de la Llei de la blasfèmia.

Es tracta d’una llei que permet l’empresonament i l’execució sense proves de qualsevol persona. I s’acostuma a aplicar a cristians que han tingut la mala sort de caure malament a algun veí que s’ha presentat a comissaria dient que el cristià en qüestió ha blasfemat. Amb aquesta simple declaració n’hi ha prou per enviar qualsevol pakistanès a la forca.

Els motius d’aquesta situació d’extrema violència i odi interreligiós són diversos. Però en destaca un de polític que durant la segona meitat del segle XX va donar ales als grups més radicals. A continuació us transcric el text íntegre d’un reportatge que vaig publicar fa un temps a l’Avui que descriu com els dirigents del país han usat els grups islamistes violents com a forces de xoc contra opositors, dissidents i minories.

(més…)