Occident necessita un pla

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà

Poc després dels atemptats de París, vaig escriure per l’espai de discussió i reflexió La Taula Rodona [web deshabilitat] un article sobre els motius dels atacs i quina ha de ser la resposta d’Occident.

Occident necessita un pla

| En comptes de limitar-nos a analitzar els atemptats, el fenomen gihadista i les seves causes, l’anàlisi gira al voltant de la possibilitat d’imposar una visió de dretes o d’esquerres en el procés d’abordar el conflicte.

La reacció als atemptats de París hauria d’implicar tot Occident i, sobretot, hauria de ser coherent amb els nostres objectius. Però us haig de confessar que desconec els objectius dels governants i dels ciutadans europeus, més enllà d’evitar més atemptats a curt termini. Trobo molta confusió en el debat al voltant de què volem i què creiem que ens convé a llarg termini. Trobo la gent molt perduda, les anàlisis molt disperses i les propostes polítiques poc concretes. Diem que estem molt decidits a treballar perquè això no torni a passar, però no sabem què fer, ni cap a on anar. Sobretot perquè, en general, ignorem la cosa més important a partir de la qual s’han de fer els plans que han de garantir la nostra seguretat: no coneixem prou a què i a qui ens enfrontem.

No ens aclarim ni a l’hora d’analitzar el veritable objectiu dels atemptats. Què han atacat els terroristes? París, els valors republicans o Occident? De fet, l’Estat Islàmic ha atemptat contra una de les capitals d’Occident i de la cristiandat en un intent de cridar l’atenció, de seguir fent por i de ser notícia en una època en què perd territori a Síria.

Pel que fa a la resposta d’Occident, a més de coherent, ha de ser unitària i ha de comptar amb el màxim consens i suport popular possibles. Però sembla que això és poc rellevant pels líders polítics i per bona part de la població. Ho hem vist en el cas de França, que ha anunciat més bombardejos a Síria en resposta a un assumpte local que té més a veure amb la preocupació de perdre vots que amb la voluntat d’eliminar l’Estat Islàmic.

És a dir, França bombardeja Síria per tranquil·litzar els votants. Per res més. Els bombardejos no formen part de cap pla. Disculpeu. Rectifico. Parlant amb propietat hauríem de dir que, de fet, els bombardejos formen part d’un pla que ha tingut molt bona acollida per part de l’opinió pública occidental i que consisteix a afeblir totes les parts del conflicte sirià sense ajudar-ne cap, fet que eternitza la guerra.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Aquesta política confusa, que pren cos en les accions militars franceses a Síria, és el reflex dels debats populars i acadèmics sobre el tema que es produeixen aquí. El focus del debat no són els morts de París, ni els morts que vindran, ni el patiment de la població siriana, ni l’anàlisi del conflicte a Síria, ni l’exploració del món islàmic… En comptes de limitar-nos a analitzar els atemptats, el fenomen gihadista i les seves causes, l’anàlisi gira al voltant de la possibilitat d’imposar una visió de dretes o d’esquerres en el procés d’abordar el conflicte. Així, les anàlisis dels atemptats de París acaben derivant cap a una discussió sobre la necessitat de tancar les fronteres al pas dels refugiats, o cap a un discurs d’alarma sobre el possible creixement dels partits populistes europeus. Això depèn del perfil ideològic de l’entitat o del mitjà de comunicació que organitzi el debat.

Us poso un exemple senzill perquè entengueu què vull dir: si la solució definitiva als nostres problemes passa per la integració de la població musulmana i l’educació, trobareu gent que s’hi oposarà, només, perquè aquesta ha estat una proposta llençada per l’esquerra. En canvi, si la solució passa per anar de la mà dels nostres aliats de l’OTAN i bombardejar posicions enemigues, trobareu gent que s’hi oposarà amb l’únic argument que aquesta és una proposta de la dreta, dels seus rivals polítics a nivell local.

És evident que la solució passa per la conciliació d’aquestes dues visions. La resposta ha d’evitar els càstigs col·lectius, la conculcació de drets fonamentals i la criminalització d’innocents. Alhora, ha de garantir la nostra seguretat. La resposta no és de dretes ni d’esquerres, perquè ha de ser política i educativa allà on sigui necessari, i policial i militar allà on sigui imprescindible.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Entrevista sobre l’Estat Islàmic a la televisió pública turca

Entrevista al Solidaris de Catalunya Ràdio

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

El conflicte oblidat del nord de l’Iraq


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Al-Qaida, arabislam, Periodisme-Opinió, Síria | s'ha etiquetat en , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent