Comentari del llibre de Ferran Aisa La Internacional. El naixement de la cultura obrera. Base. Barcelona 2007, 262pp. A mitjans dels noranta, èrem quatre gats aquells qui ens dedicàvem a investigar sobre la història de l?anarquisme. Entre els més ben avinguts, en Ferran va ser d?aquests intel·lectuals que van passar una llarga travessia del desert
Comentari del llibre de Xavier Carmaniu Captiu i desarmat. CCG Edicions, Girona, 2007, 94 pp. És de celebrar la publicació de novel·les que es desmarquen del to general de banalitat que ha envaït les llibreries. La literatura, i això no ho dic jo, sinó els clàssics, han de servir per descriure la realitat, posar el
Comentari del llibre; Zygmunt Bauman; Els reptes de l?educació en la modernitat líquida, Arcàdia, Barcelona 2007 Sento una especial admiració per Zygmunt Bauman. He de reconèixer que es tracta d?un dels filòsofs que més ha influït en el meu pensament i que tradueixo en la meva modesta obra. Conceptes com modernitat líquida i idees transversals
Comentari del llibre d?Ian Buruma; Asesinato en Amsterdam. La muerte de Theo van Gogh y los límites de la tolerancia. Un dels fets que em van motivar a escriure la meva novel·la Geníssers va ser el meu escepticisme crític contra els benintencionats discursos de l?esquerra a l?entorn de la immigració. El multiculturalisme, és
Abans de tot, excuses als meus lectors. Després de dues setmanes complicades, avui tracto de reemprendre aquest blog pràcticament abandonat des de Setmana Santa. Com a compensació, amb aquest post, el 101 des que vaig iniciar-lo a finals d?agost, inauguro una nova secció de llibres, on passaré a fer comentaris sobre aquelles obres que he
En aquests darrers dies de gran intensitat, no he tingut temps de parlar de l’últim llibre llegit, Gruñidos imperiales, del periodista i notable pensador nord-americà Robert D. Kaplan. He de reconèixer que, tot i que aquest corresponsal de guerra resta a les meves antípodes ideològiques, té un gran atractiu. Mai les seves planes són balderes,
Ho confesso. Fa un parell de mesos va sortir a la llum pública la meva primera novel·la Geníssers. Sé que fa lleig això de fer-se autopublicitat. Tanmateix, tot escriptor vol lectors, i en aquest sentit, un blog on parlo de llibres d’altres, també hauria de permetre’m parlar dels meus, o almenys, deixar que altres en
Una de les meves darreres lectures ha estat El hombre que liberó París, de l’escriptor espanyol Rafael Torres. Es tracta de la biografia del tinent del País Valencià Amado Granell, conegut per ser el primer oficial que va alliberar París dels alemanys el vespre del 24 d’agost de 1944.Aquesta història, la del tinent de la
Ahir acabava de llegir el premi Idees d’assaig breu, edició de 2003, El neoconservadurisme americà, del filòsof i professor d’institut Gregorio Luri, i editat per Idees i Angle Editorial, Barcelona, abril de 2006.En el llibre es dissecciona els orígens dels neoconservadors americans, així com la seva genealogia filosòfica. Posteriorment s’expliquen els processos pels quals estenen
Dissabte passat vaig poder assistir, a Vilanova, a la presentació oficial del llibre L’escena del futur, sisè volum de la col·lecció Argumenta, publicat per El Cep i la Nansa, a Vilanova, el passat novembre. El llibre, coordinat per Francesc Foguet i Pep Martorell aplega diverses veus agosarades per dibuixar una panoràmica àmplia, que surt del
Demà, dijous 1 de febrer, a les 20 h, a la Llibreria Cafè (c/ Ciutadans, 15 de Girona) presento, conjuntament amb l’historiador Enric Pujol i el professor de la UdG Pere Cornellà els dos volums L’exili català del 1936-1939. Noves aportacions i el monogràfic de la revista Idees: Història, memòria i identitats. En ambdós participo
Aquest cap de setmana he llegit el llibre de Jordi Vidal Resistència al caos [Idees. Assaig Breu, Bcn 2006, 84p] Es tracta d’un assaig breu que posa al descobert les falsedats amb què aquest procés anomenat globalització camufla en sentit feudal en què degenera actualment el capitalisme.La tesi central del llibre indica que l’actual evolució
La notícia de la mort de l’escriptor egipci Naguib Mahfuz m’ha fet evocar aquell meravellós estiu de 1991, quan vaig descobrir tant l’autor com aquell país obert a banda i banda del Nil. La descoberta literària d’aquest (encara no ho era) premi Nobel va ser paral·lela a l’exploració d’aquell país durant un sufocant agost. No