Espai de Dissidència

Jordi Martí Font, Clavellet, un vampir de L’Alguer, Calumnia Edicions, Ciutat de Mallorca, 2023, 295 pp.

Ha estat un veritable plaer llegir la primera incursió en la novel·la del polifacètic Jordi Martí Font, probablement un dels intel·lectuals llibertaris del panorama cultural català. Professor, músic, historiador, editor, periodista, articulista, pensador, i ara també novel·lista, ens ofereix una deliciosa història -entre la història i la ficció- sobre un poeta alguerès de principis del segle XX, participant en el Congrés de Cultura Catalana de 1906.  

I tanmateix, no és una novel·la històrica, malgrat hi hagi una documentació extensa i verificable en un apèndix final, farcida de personatges, episodis i situacions reals, i tingui la capacitat de satisfer als fanàtics d’aquest gènere. És molt més. És potser una novel·la gòtica –aquesta espècie tan poc conreat a Catalunya amb les excepcions de Pep Albanell, Joan Perucho o tants altres modernistes injustament oblidats– amb meravelloses referències literàries i un ampli coneixement. És una novel·la de misteri que aconsegueix atrapar a un lector escèptic i gens procliu a la literatura de consum com qui això escriu. És potser una novel·la filosòfica i un punt existencialista, tenint en compte el monòleg d’un protagonista turmentat i amb un conflicte d’identitat que va més enllà de la llengua i la pàtria. És una novel·la molt completa, molt ben escrita, i ben llegidora. 

Iniciada amb una inquietant escena del desenterrament d’un cadàver el 1941, narrada a la manera d’un document de memòries improvisades, explica la història de Ramon Clavellet, un participant del Congrés de Cultura Catalana de 1906 provinent de l’Alguer. Un personatge real que va mantenir relació amb els cercles culturals catalanistes d’arreu dels Països Catalans a finals del segle XIX i principis de la dècada del XX. Un personatge real, amb una poètica fràgil i delicada, i una història tràgica, on la realitat es confon amb els fantasmes del passat, i amb una vida paral·lela de vampir, que durà una vida errant fins aterrar a Catalunya, on segueix una existència erràtica i misteriosa, enmig d’un paisatge i un ambient que recorda aquell gran clàssic oblidat de Les històries naturals, de Joan Perucho, probablement una de les millors novel·les catalanes –si més no, de les més interessants– del segle XX. 

Com totes les bones novel·les, Clavellet, un vampir de L’Alguer, permet moltes lectures simultànies. Un retaule de l’Alguer de la transició dels segles XIX i XX, així com dels ports mediterranis i la Barcelona del Somorrostro i els baixos fons de la primera dècada del 1900. Una història iniciàtica que explica el naixement i l’autodestrucció d’un personatge clàssic, que podria recordar als nihilistes nòmades. Una descripció dels ambients culturals catalans modernistes i prenoucentistes, farcits de capelletes i punyalades per l’esquena. Una visió del contrast entre la Catalunya popular i la benestant, com a paral·leles que treuen espurnes quan col·lisionen. Crítica social. Crítica cultural. Misteris irresolts. Arqueologia literària. 

Com és obvi, no revelaré el final. Ara bé, si una cosa conec com a narrador, confesso que un dels reptes més difícils per a tot novel·lista és aconseguir acabar una història sense que grinyoli. I en aquest aspecte, Jordi Martí Font supera la prova amb escreix. És més, el llibre va guanyant interès a mesura que avancen les pàgines i que acaben tenint una molt bona conclusió, malgrat que repta al lector a fer-ne diverses interpretacions no sempre compatibles entre sí. 

Com a lectura d’estiu, val molt la pena. Com lectura literària, encara més. En qualsevol cas, la qualitat i la narració, molt ben treballada, permet ser d’aquells llibres que costa interrompre’ls. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!