Andreu Navarra i David Rabadà (coord.) La educación cancelada. Sloper, Ciutat de Mallorca, 2022, 218 pp. Portem dècades de reformes educatives incomprensibles i inconvenients en un procés que corre paral·lel al desballestament de les estructures de benestar públic. Tot plegat, guarnit amb un discurs de forçada modernitat. Tanmateix, entre una bona colla de resistents, aquesta
Finalment, publico el meu quart llibre de narrativa, Amors dissortats, un recull de disset relats breus que té com a leiv motiv relacions amoroses, des d’una pluralitat de perspectiva, malgrat que amb l’element comú de la tristesa. En bona mesura, podria emular algunes de les històries que podrien veure’s a la sèrie d’Amazon Prime Modern
Tal com anunciava ahir, ja ha sortit en paper el llibre. Comparteixo la introducció, una mena de “memòries pedagògiques” en què faig una repassada íntima a la meva relació amb el sistema educatiu, com a estudiant, com a professional i com a unes quantes coses més. El llibre aviat es distribuirà des de Virus. Crec
Xavier Diez, L’escola: espai en destrucció, Lo Diable Gros, Tarragona, 2022, 187 pp. Tinc el plaer de presentar el meu nou llibre (i ja en porto uns quants) que els amics de Lo Diable Gros m’han publicat. Es tracta d’un volum de reflexió i anàlisi sobre la situació educativa, tant a nivell global com local, i que
Ferran Aisa, Memoria libertaria, cultura y anarquismo, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 269 pp. Parlar de Ferran Aisa és parlar d’un dels historiadors i escriptors anarquistes vius més prolífics i interessants. Amb la seva condició teòrica d’autodidacta, encara que amb les seves formes acadèmiques i rigorosos, al més pur estil d’uns historiadors militants dedicats i
Damià Bardera, Bèsties de companyia, Godall, Barcelona, 2022, 152 pp. Que Damià Bardera (Girona, 1982) és una de les veus més singulars –i inclassificables– del panorama literari actual, pràcticament ningú no ho deu posar en dubte. Potser, el que ha anat canviant és que, després de més d’una dècada publicant regularment llibres de narrativa curta, comenci
Colm Tóibin, El Mag, Amsterdam, Barcelona, 2022, 496 pp. Si entenem la biografia com un dels gèneres més difícils des del punt de vista de la historiografia, les biografies novel·lades són, potser, l’exercici literari més arriscat de tots. Cal combinar el coneixement profund del personatge, un grau elevat de familiartizació amb la documentació, i, per
La Psicòloga del Born, El vol daurat del floró, Pedra de Llamp, 2022, 225 pp. Acaba de publicar-se el segon lliurament de la Psicòloga del Born, El vol daurat del floró. Com en l’aventura precedent, el personatge de Noèlia Arrotea, una psicòloga argentina de l’escola Gestalt, amb consulta en ple vòrtex turístic de Barcelona, i
Josep Pimentel, La maleta, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 114 pp. Hi ha una tradició important d’editar autobiografies obreres entre el món llibertari. Aquesta és, sovint, el darrer servei que han fet antics militants anarquistes per preservar la memòria històrica, molt especialment dels episodis de la Revolució de 1936, la repressió i l’exili. Entitats com
Julian Barnes, El sentit d’un final, Angle Editorial, Barcelona, 2012, 159 pp. Potser deu ser l’edat que m’acosta a un escriptor com Julian Barnes. Des que el vaig descobrir en una seva obra El lloro de Flaubert, ja vaig connectar fàcilment amb el seu estil ordenadament desordenat, clarividentment confús, amb la seva prosa àgil farcida
Michel Houellebecq, Anorrear, Anagrama, Barcelona, 2022, 592 pp. Aquests darrers dies he llegit, amb una rapidesa sorprenent, Anorrear, darrera i esperada novel·la de l’enfant terrible de les lletres franceses Michel Houellebecq. Com sempre em passa amb aquest peculiar autor, he experimentat sensacions contradictòries. D’una banda, la fascinació per la facilitat amb què el narrador
Chris Ealham, La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898-2936), Virus, Barcelona, 2022, 446 pp. Si hagués de definir quin és el llibre de la història de l’anarquisme català que més ha influït entre els historiadors durant aquest segle, no dubtaria a assenyalar aquest. Elaborat com a tesi doctoral a finals de la dècada
Joan Mena Arcas, No parlaràs mai un bon català. Les mentides sobre la immersió lingüística, Eumo, Vic, 2022, 193 pp. Si féssim l’esforç de tractar amb el màxim d’objectivitat la qüestió de la immersió, potser hauríem de recórrer al terme “confusió”. Ara per ara, més enllà de triomfalismes en què ja no creu ningú i
Ken Follet, Mai, Rosa dels Vents, Barcelona, 2021, 848 pp. He de reconèixer que, entre els autors de Best Sellers, el que més segueixo és Ken Follet. Malgrat que no sóc un lector d’aquesta mena de productes de mercat, amb previsibles estris pirotècnics i tècniques elaborades per captar l’atenció del lector, he de reconèixer que alguns
Ani Pérez Rueda, Las falsas alternativas. Pedagogia libertaria y nueva educación, Virus, Barcelona, 2022, 287 pp. Les vagues docents del mes de març han propiciat un dany col·lateral inesperat: s’ha punxat, potser definitivament, les bombolles de l’anomenada “innovació educativa”. Les crítiques contra la Fundació Bofill, les denúncies a les xarxes socials per les pràctiques sectàries