David Castillo, El tango de Dien Bien Phu, Edicions 62, Barcelona, 2020, 288 pp. Dani Cajal és un dels personatges que mereix el reconeixement de la condició dels principals habitants literaris de Barcelona. Com Pepe Carvalho, com el Pijoaparte, és un desclassat, un individu fora del seu espai i el seu temps en una ciutat que
Aquest mes surt l’edició crítica de les memòries de Joan Garcia Oliver, El Eco de los Pasos en versió extractada, comentada, condensada i traduïda, per primera vegada al català. Ha estat un projecte amb el qual m’hi he estat dedicat intensament des de principis de 2020, fins la revisió final, cap a l’octubre de l’any passat.
Richard J. Evans, La lucha por el poder. Europa 1815-1914, Crítica, Barcelona, 2017, 1.024 pp. Aquests dies estic acabant la monumental història del segle XIX que fa poc ha publicat l’historiador britànic i professor de la Universitat de Cambridge Richard John Evans. I he de dir que m’he quedat impressionat. Sempre m’he quedat admirat
Noèlia Arrotea, La creu sense Crist. Pedra de Llamp, Barcelona, 2021, 264 Imagino que la totalitat dels escriptors catalans aspirem a escriure la gran novel·la de Barcelona. I, a data d’avui, inclosos escriptors d’arreu, d’altres llengües i background, ho han intentat, amb més pena que glòria, o més entusiasme que traça. I tanmateix, potser convindria
Joan-Lluís Lluís, Junil a les terres dels bàrbars, Club Editor, Barcelona, 2021, 285 pp. A aquestes alçades de la seva dilatada carrera, es pot dir de Joan-Lluís Lluís que és un dels autors més inclassificables de la literatura contemporània dels Països Catalans. Els autors nord-catalans, de fet, han de lluir de sèrie aquesta mena d’enganxina que els
Edgar Cabanas, Eva Illouz, Happycracia. ¿Cómo la ciència y la industria de la felicidad controlan nuestras vides. Paidós, Barcelona, 2019, 224 pp. Sens dubte, una de les obres que tot ciutadà hauria d’haver llegit mai és la distòpia “1984”, de Georges Orwell. En aquesta novel·la sobre el totalitarisme, aquest gran escriptor britànic que va veure
Christophe Guilluy, No society. El fin de la clase media occidental. Taurus, Barcelona, 2019, 163 pp. La idea de decadència de les societats occidentals, vinculades al projecte dels estats del benestar, i de destrucció dels nexes col·lectius a Europa i Nord-Amèrica és una constatació cada vegada més òbvia. El fenomen és sobretot visible a
Piotr Kropotkin (1842-1921) és, sens dubte, una de les figures intel·lectuals de la cultura i la ciència europea del segle XIX. Geògraf, zoòleg, explorador, el sentit sobre la injustícia social el va convertir en un dels pensadors més crítics amb l’Estat i amb les formes de govern despòtics així com el capitalisme. Potser per això,
Andreu Navarra, Prohibido aprender. Un recorrido por las leyes de educación de la democràcia, Anagrama, Barcelona, 96 pp. Andreu Navarra és un d’aquests pensadors clarividents que saben posar lletra a la música de la resistència il·lustrada. Ens va oferir una clara mostra en el seu llibre anterior, Devaluación Continua, una mena de “llibre negre”
Ministerio de Instrucción Pública, Cartilla escolar antifascista, Ed. Facsímil Libros del Zorro Rojo, Barcelona, 2021, 94 pp. Libros del Zorro Rojo ha sorgit com a editorial arriscada, tant pel que fa al catàleg, com en termes estètics. Coherentment amb aquest esperit provocador ens presenta la reedició de la Cartilla Popular Antifascista, que com s’indica, es
Jordi Roca Vernet i Núria Miquel Magrinyà, La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames, Rosa dels Vents, Barcelona, 2021, 283 pp. Sobre la convulsa Catalunya del segle XIX tinc la impressió que la història és encara a mig escriure. O potser s’ha escrit molt i s’ha conegut poc. Els historiadors no estem exempts de
Piotr Kropotkin, El suport mutu. Un factor d’evolució. Traducció Alba Padrós. Virus, Barcelona, 2021, 381 pp. Per qualsevol que espigolés per les biblioteques llibertàries anteriors al 36, o entre els títols que editaven una vegada i altra revistes anarquistes, no hi podia faltar Kropotkin (1842-1921), de qui fa poc vam celebrar el centenari de la
Jordi Casassas i Ymbert, Giovanni C. Cattini, La identitat catalana renaixent, vol 2. De la inestabilitat del Sexenni a l’ordre de la Restauració (1868-1901), Centre d’Història Contemporània de Catalunya i Departament de Justícia, Barcelona, 2020, 343 pp. Quan estudiava magisteri, a mitjans dels anys vuitanta, vaig gaudir del privilegi de tenir com a professor en
Estudios, la revista anarquista, editada a València durant la dècada de 1920, va cisellar un dels millors lemes del moviment llibertari: “a la revolució per la cultura!”. L’enunciat resumeix a la perfecció el projecte de transformació radical d’una societat injusta vers un horitzó d’esperança. Com en tot corrent ideològic fill de la il·lustració, la fe
Ara fa uns dies vaig acabar de llegir el llibre Dora Bruder, de Patrick Modiano. Es tractava d’un encàrrec per publicar una d’aquelles ressenyes minúscules de 1.000 caràcters destinades i comprimides per a la secció de cultura d’una revista en paper, i que obliguen a condensar totes les idees i sensacions presents d’un llibre extraordinari.