Avui no hem anat al serdo i tampoc hem quedat per esmorzar als Valentins. Avui m’he llevat tard, a quarts de nou, i he portat lo meu nebot a la guarderia. En Pau va agafant los truquets de viure en societat i ja no fa tant lo salvatge amb los seus companys. Setmanes enrere era
Així que acabem pronte de vacunar serdos a Xert, a Catí, a Alcalà, a les Coves, a Traiguera, a Sant Mateu, a Tírig, a la Jana, allí on siga del Maestrat, si l’hora és bona de tornada als respectius corrals fem parada i fonda al d’Àngel, als Valentins, callos i pa per a sucar el
Ahir vaig escriure que coneixia totes les cabres del meu ramat, la qual cosa és certa. Les cabres, per la seua banda, també coneixen los verals de la pastura i coneixen les marrades que travessarem fins a plantar-nos. Entre elles, les cabres també es coneixen i n’hi ha que mai se m’aproparan i d’altres que
I Estic malalt i ara més que ahir sento que la malaltia m’obliga a replantejar-me la vida. No és que ahir no en fos conscient, sinó que fins ara he intentat viure com si no pogués condicionar-me. Jo, a la meua manera. I ara sóc conscient que han de canviar certs actituds en benefici dels
I A mi lo que m’agrada és sentir-me trist. Per això m’agrada que plogue i m’agraden los dies opacs i coberts de núvols. I m’agrada pensar, per exemple, que demà, quan estiga al firat de Sant Rafel i potser després al de Godall, al migdia cauran quatre gotes, per ventura. Per mi la tristesa és
Marga alçà el seu vas de vi i exclamà ‘sort, mercader!’ Damià pujà a la furgoneta i marxà cap al mercat de Batea, plorant i sanglotant perquè portava una bona cosa d’hortalisses que hauria de malvendre per fer quatre cèntims. I pensava amb la mare, amb la seua feinada, i també pensava amb els malparits
Jo només vull gaudir de la nit i també vull gaudir de la derrota que m’han preparat per demà els quatre malparits de sempre que volen que em pose a treballar. I jo només vull dormir de dia per gaudir de tota la nit i també vull gaudir de la derrota que es pensen que
Pintada, no vacía, pintada está mi casa. Miguel Hernández I Mai coneixeré els propòsits del poder. Per això mai em seduirà la justícia que malde per fer-me costat. No sentiré el cant amorós de l’alosa i no sentiré com a propi l’amor dels metges que procuren que siga feliç. I, tanmateix, el meu silenci es
Nit, desperta, sortim a voltar pels carrers encesos pel vent. Nit, penetra’m pel cor, fes-me sofrir davant la immensitat dels carrers. Per la meua banda, deixaré que l’evolució del temps es torne desfavorable i les forces m’abandonen. Ah, dolça lluita. Dolça solitud que em pararàs lo llit amb vistes al mar. Quina barbaritat, quina barbaritat,
Considera este buit que lentament respiro i que és l’alè que m’allibera. Recordo els anys de solitud. Ara penso que és precís d’anomenar-te Pare. Tu que em vas voler de gran com un fill vertader i en arribar la nit em cobrires de les clarors del sol sobre les oliveres i endut per l’escletxa d’un
La meua vida és mel, és l’esbarzer que alimenta les cabres a darrera hora i el seu repòs a la pleta. És la tardor, la recerca d’una drecera que dugue al bell mig del misteri que em retorna a la pau de Déu. I Déu, que sempre hi és, em retorna al meu centre i
Les paraules s’arrosseguen, lentes, fins esdevenir absurdes. De seguit, noto la candidesa de la peresa, una punta de tristesa, una fibló antic clavat en la mirada meua, feixuga, com vençuda. Això no solventarà pas lo fred de la vesprada, ni la claror opaca dels núvols que no entenc com graviten o rarament cauen pels carrers
Ara pensava en fer un viatge amb ma filla. Es precís que ma filla conegue Girona, el barri vell, on vaig viure tres anys en l’altra vida d’arqueòleg. Arribaríem la vespra del divendres i aniríem a sopar, després de deixar la maleta a la pensió. Després sortiríem a sopar. Un sopar al gust de l’Aran.
Les cabres no ho saben, però estic cardat. Les putes apnees de la son fan que dorme amb aire assistit que em fa somniar d’una altra manera, potser sí que menys rebuscada, digue-me, més calmada, però no m’hi acabo d’avesar. Este matí he fet lo cafè a Sant Rafel i he esmorzat a Xert.
Començo una altra etapa de pastor de cabres i estudiant de Filosofia.