La ciència em diu que les possiblitats que en compleixi quaranta-cinc més són molt improbables, però jo em lliuro a la voluntat de Déu. Això també ho deixo a les seues mans.
Després de l’eclipsi de sol, los astres s’han gelat una mica i fan lo mec, per la qual cosa cal ser prudent i acceptar que tot és possible perquè el futur, manos, no existeix. Va, besets i cuideu-vos.
Ven-me la moto: no m’agraden los cotxes. Los que em seguiu al bloc de Nadal a Pasqua sabreu que m’encanta viatjar en Vespa. Vaig tenir la primera Vespa quan vivia a Barcelona i vaig recórrer tota la ciutat amb ella, de nit, quan no hi havia aquell tràfec de les hores diürnes. Estic convençut que
M’aprecio molt el mossèn del meu poble, mossèn Emílio, el meu confessor, de Benicarló. Per mi és una persona entranyable, que transmet una serenor molt autèntica, pròpia de la gent sàvia, que coneix bé l’ànima dels pobles i les seues gents. Amb ell he compartit forces misses, entre elles la del bateig de ma filla
Esta vesprada, aprofitant que ja s’estan inundant los arrossars, aniré a voltar pel Delta amb la meua FL 125. Lo dia és perfecte: l’ambient rúfol i els ànims d’allò més alegres i optimistes.
Aprofito la mitja part del ‘clàssic’ per escriure un apunt ràpid sobre un comentari que m’ha fet un amic en relació al post que precedeix aquest breu apunt. L’amic, el meu bon amic, em fa notar que es tracta d’un apunt molt general, bàsic, massa bàsic, tot i que ell també és un pessimista. També