‘No us pervertiu, doncs, fent-vos estàtues amb la figura de qualsevol ídol: imatges d’home o de dona, imatges d’animals terrestres o d’ocells que volen pel cel, imatges de bestioles que s’arrosseguen per terra o de peixos que viuen a les aigües d’aquí baix. Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna
Una mà n’acull una altra i lentament apareixen, amb les clarors d’un migdia, els camins del capvespre. I així s’escampa el diumenge per les places i les platges. Als terrats s’eixuguen els draps i els llençols de la bugada. La mesura humana es revolta contra els aparells elèctrics. L’energia s’acumula i es perd per sempre
I si mos trobem al Cuc, Piet, Carrillet, Bruno, i fem baixar los sants i els àngels que als vint mos custodiaven allà on acudiem arreglats, a peu o fent dit, des de Les Cases. I esta nit és la mateixa de fa vint anys, jo assegut a la barra, ara fent una cerveseta, ara
Entre margallons, alla on viu la garriga, neix la coveta.