Em va ensenyar tot el que coneixia. L’amor per la terra, l’amor pel proïsme, l’amor per conservar tot allò que és bo i tenir sempre la predisposició a reconèixer allò que és just d’allò altre que no ateny a la bonesa. M’ensenyà que existeix l’ànima i que aquesta no mor mai. Que Déu és la
El present és amor i absència de tardor. Allò de bo de l’estiu és que quan acaben les festes de la Mare de Déu d’Agost arriben los aires de tardor. I jo prego per a que la tardor arribe pronte i mos aporte el caliu de la nostàlgia i la melanconia. I una altra volta
M’escriu un amic per dir-me que ha passat lo dia escodrinyant este bloc meu i que li han entrat ganes d’obrir-ne un de propi. L’encoratjo a que s’anime i n’obre un ací mateix, a MésVilaweb. No ho descarta, tot i que ho faria des de l’anonimat o emprant un pseudònim. Bé, això tant se val.
‘De jove vaig ser un rebel. Un rebel ploraner, que plorava de nit, quan tothom dormia, i de dia feia el mal. Em feia el mal, vull dir. Vaig tenir al sort de tenir una nòvia a qui estimar. Mos volíem i vam ser feliços. Al cap dels anys -ja se sap- la cosa va
La posta de sol que visc en una vesprada ploranera, em fa sentir a prop teu, però no diré el teu nom. Escric des de l’erm i la roca, esperant que arribe la pluja dels Ports. Espero la nit del cel, llumetes, espero la felicitat a soles, després d’un migdia a l’oceà que he vençut
Fa uns anyets me pica José María de la policia local que què passa que allà al de mon iaio estan cremant les oliveres. Mentres m’agarra lo colapso mental, me tiro de cap al volant de la Berlingo i enganxo pel camí del camp de tiro i començo a fer ral·li per dalt de les