El juny mos porta un canvi de llum, un altre cel. Cada estació té el seu propi cel, el seu sostre, i és bonic tenir aquells pobles i aquells racons del país per a gaudir-ne joiosament. Jo, a la tardor, torno a la Terra Alta per a gaudir de la verema, de la seua gent,
D’ací uns dies acabarà l’agost i potser tindrem un final d’estiu mullat. ‘D’agost les acaballes, ametlles a les borrasses’, però a casa ja pensem en la collita de l’oli. Enguany es preveu que la producció supere força la dels anys anteriors. Això va com va, però les pluges de la primavera no van ser debades
Abans que la lluna es deixés vore pel molló, les cabres giraven cap a la pleta. El silenci mai t’inquietà. Sempre vas desitjar que aquella postal sobrevisqués a mil generacions. Que tot allò que estimaves aleshores mai passés de llarg. Que la qualitat dels teus pensaments trascendís i esdevingués un far per a moribunds que
Recordes los dies d’aquell any? Al pedrís del mas deixaves passar les hores. El migdia t’oprimia el cor. Fumaves. Arribava la vesprada i la claror renovada et consolava. Un dia i un altre t’adormies, sempre a soles. La llum, inabastable, no et cobria el cos, però l’observaves. També observaves les oliveres. Els records s’erigien per