Em va ensenyar tot el que coneixia. L’amor per la terra, l’amor pel proïsme, l’amor per conservar tot allò que és bo i tenir sempre la predisposició a reconèixer allò que és just d’allò altre que no ateny a la bonesa. M’ensenyà que existeix l’ànima i que aquesta no mor mai. Que Déu és la
El present és amor i absència de tardor. Allò de bo de l’estiu és que quan acaben les festes de la Mare de Déu d’Agost arriben los aires de tardor. I jo prego per a que la tardor arribe pronte i mos aporte el caliu de la nostàlgia i la melanconia. I una altra volta
M’escriu un amic per dir-me que ha passat lo dia escodrinyant este bloc meu i que li han entrat ganes d’obrir-ne un de propi. L’encoratjo a que s’anime i n’obre un ací mateix, a MésVilaweb. No ho descarta, tot i que ho faria des de l’anonimat o emprant un pseudònim. Bé, això tant se val.
‘De jove vaig ser un rebel. Un rebel ploraner, que plorava de nit, quan tothom dormia, i de dia feia el mal. Em feia el mal, vull dir. Vaig tenir al sort de tenir una nòvia a qui estimar. Mos volíem i vam ser feliços. Al cap dels anys -ja se sap- la cosa va
La posta de sol que visc en una vesprada ploranera, em fa sentir a prop teu, però no diré el teu nom. Escric des de l’erm i la roca, esperant que arribe la pluja dels Ports. Espero la nit del cel, llumetes, espero la felicitat a soles, després d’un migdia a l’oceà que he vençut