La posta de sol que visc en una vesprada ploranera, em fa sentir a prop teu, però no diré el teu nom. Escric des de l’erm i la roca, esperant que arribe la pluja dels Ports. Espero la nit del cel, llumetes, espero la felicitat a soles, després d’un migdia a l’oceà que he vençut
Fa uns anyets me pica José María de la policia local que què passa que allà al de mon iaio estan cremant les oliveres. Mentres m’agarra lo colapso mental, me tiro de cap al volant de la Berlingo i enganxo pel camí del camp de tiro i començo a fer ral·li per dalt de les
Gener, hivern. Durant l’hivern als secans se sembren los cereals més resistents a la calor. Jo, als secans d’Ulldecona, ja no sembro cap cereal. Lo darrer any que vaig sembrar ordi (l’octubre passat va fer dos anys) em va sortir fallat a causa de la sequera. Per això, he destinat la major part de les
Posa’m la mà al pit, bon amic Pantaleón. Gràcies per ser-hi. Dibuix: Joan Pantaleón.