M’he desvetllat i he baixat a ca la Mati a beure unes canyes. Cervera de Maestrat és un poble per a viure. Ací s’hi ve a viure. Això ho saben bé els alemanys que han trobat ací el seu centre. Com jo. M’estic plantejant romandre-hi. Traslladar-m’hi. Està a propet de casa, de Les Cases i
He anomenat ‘L’amorosa Aran’ -Aran és lo nom de ma filla- la finca d’alzines i oliveres que he comprat enguany. Aquesta finca també pertany a ma filla i he volgut anomenar-la ‘L’amorosa Aran’ perquè hi té unes alzines imponents que sempre, des de ben xicotet, m’han donat pau. Són incomptables les voltes que des de
Anem a berenar. Mira els peixets del claustre. Quan érem herois.
Ara pensava en fer un viatge amb ma filla. Es precís que ma filla conegue Girona, el barri vell, on vaig viure tres anys en l’altra vida d’arqueòleg. Arribaríem la vespra del divendres i aniríem a sopar, després de deixar la maleta a la pensió. Després sortiríem a sopar. Un sopar al gust de l’Aran.
Contra tot pronòstic, contra allò que en un primer moment podíem pensar, este passat Nadal, a Ulldecona, el Patronat de la Passió vam fer una representació molt acceptable dels Pastorets, a l’aire lliure del poliesportiu, complint totes les mesures de seguretat. Ma filla Aran i jo vam representar el paper de pastors i vam xalar