La por dels nostres dies no es combat amb violència. L’odi que du implícit la violència sempre és reaccionari. No afavoreix a ningú i tampoc és la solució a cap problema. Com tot, el primer que cal és l’acceptació de la realitat, malgrat aquesta, certament, sigue terrible o aparentment desesperant. Un mal diagnòstic, la mort,
M’he desvetllat i he baixat a ca la Mati a beure unes canyes. Cervera de Maestrat és un poble per a viure. Ací s’hi ve a viure. Això ho saben bé els alemanys que han trobat ací el seu centre. Com jo. M’estic plantejant romandre-hi. Traslladar-m’hi. Està a propet de casa, de Les Cases i
He anomenat ‘L’amorosa Aran’ -Aran és lo nom de ma filla- la finca d’alzines i oliveres que he comprat enguany. Aquesta finca també pertany a ma filla i he volgut anomenar-la ‘L’amorosa Aran’ perquè hi té unes alzines imponents que sempre, des de ben xicotet, m’han donat pau. Són incomptables les voltes que des de
Anem a berenar. Mira els peixets del claustre. Quan érem herois.
Ara pensava en fer un viatge amb ma filla. Es precís que ma filla conegue Girona, el barri vell, on vaig viure tres anys en l’altra vida d’arqueòleg. Arribaríem la vespra del divendres i aniríem a sopar, després de deixar la maleta a la pensió. Després sortiríem a sopar. Un sopar al gust de l’Aran.