Els Ports és la comarca més bonica del País Valencià. Els Ports, seguit del Maestrat. Això és precís dir-ho perquè aquells principatins que coneixem força el país germà del sud, ens meravella que sigue en el seu conjunt tant ric en bellesa, gent i paisatges. En rei en Jaume va posar la frontera al riu
‘De jove vaig ser un rebel. Un rebel ploraner, que plorava de nit, quan tothom dormia, i de dia feia el mal. Em feia el mal, vull dir. Vaig tenir al sort de tenir una nòvia a qui estimar. Mos volíem i vam ser feliços. Al cap dels anys -ja se sap- la cosa va
La posta de sol que visc en una vesprada ploranera, em fa sentir a prop teu, però no diré el teu nom. Escric des de l’erm i la roca, esperant que arribe la pluja dels Ports. Espero la nit del cel, llumetes, espero la felicitat a soles, després d’un migdia a l’oceà que he vençut
Rastres del passat. Una finestreta als Ports. La gent de la vall.