Solcades

Eduard Solà Agudo

Los migdies al terrat

M’adormo

2 d'octubre de 2022

-La lluna sempre enganya. Adrià buscà la mà de la Lídia, a les palpentes. -Quin diumenge més feliç. La Lídia sentia el fred de la nit i havia colgat els braços a dins del sac de dormir. -Demà, si Déu vol, dilluns. Jo em quedaria a viure ací dalt. -Estic cansat, però no tinc son.

Llegir més

Amor

2 d'octubre de 2022

Vols escriure? T’agradaria escriure un relat de la meua experiència, d’allò que ja coneixes de mi? Ara et diria que deixis passar els anys i visquis les teues  vivències com si fossin totes un regal, fins i tot les més dures i sonades. Que el cric-cric dels grills estigue present quan t’arribe la nit. Deixa

Llegir més

Fricandó

30 de setembre de 2022

Sempre s’oculta rere la foscor del cel i les ganes d’escriure. Aquesta és una manera de dir que arribada l’alba, es desperta amb l’obligació d’anar a treballar quan en realitat hagués preferit passar la nit comptant síl•labes, consultant de tant en tant el diccionari i fent pauses per fumar ‘senyoretes’ amb calma, al terrat de

Llegir més

Lluna

30 de setembre de 2022

-Veus la lluna? -És clar. -Un dia, a Montanyana, vaig aprendre que la lluna sempre menteix. -La lluna menteix? -Cada nit la lluna menteix. -M’ho expliques? -M’estimes? -Ja ho saps que t’estimo. L’Adrià prengué la mà de la Lídia. Aquella nit de vivac havien obert els sacs a prop del cingle de la vall de

Llegir més

Vèncer

29 de setembre de 2022

I ‘Come, join in the only battle wherein no man can fail, Where whoso fadeth and dieth, yet his deed shall still prevail.’ ‘The day is coming’, William Morris. II Un dia t’alces i és migdia. Lo cel s’ha obert. Lo sol entra insolent a la cambra. Tot està il•luminat. També el dolor, l’angoixa i

Llegir més

La meua ombra

27 de setembre de 2022

T’envio aquesta lletra per disculpar-me. Massa vegades he estat temptat de fugir de tu per sempre, però com si es tractés d’un judici greu, en realitat diria que en el fons sempre he estat conscient que la teua presència m’abriga i em fas de refugi. I així que pujo per les valls del Montsià, quan

Llegir més

Pau

27 de setembre de 2022

Jo sé per l’Eduard Boada que ‘l’odi és reaccionari’. L’expressió, però, és d’Ernesto Cardenal. Hi ha certeses absolutes com aquesta i no cal ser catòlic com en Boada i jo per adonar-nos-en. Que l’odi és sempre reaccionari. Per què no l’aprenguí quan estudiava a la Primària? Tots los mals de l’ànima van a raure ací,

Llegir més

Allò que val la pena

26 de setembre de 2022

Fóra forassenyat, fóra endut per la ira, per l’estupidesa, si pensés que després d’una derrota sonada no s’hi amaga un gran ensenyament silenciós. Qui no fracassa és perquè no juga o està en fora de joc. I jo penso que a la vida una derrota a temps és una gran victòria, de la mateixa manera

Llegir més

Los moixons

25 de setembre de 2022

Les tardors son un estat de l’ànima, però no és possible alimentar-se només de tardors. D’una altra manera, los darrers dies de l’estiu no romandrien als calendaris com a tals, sinó que des de la nit de les eres haurien esdevingut impossibles de ser anomenats i, per tant, com tot allò que no pot ser

Llegir més

Amunt i crits

24 de setembre de 2022

I arriba el dia de la detonació, de l’explosió d’una joia que venia naixent, que un dia es covava però que des de feia un temps ençà venia a néixer i provisionalment el silenci es feia cada jorn més insostenible. Que abans d’ahir ja hi era entre natros, però ara ja no hi ha manera

Llegir més

Pallasso de rialles al sol del migdia

19 de setembre de 2022

Un mal dolent l’havia apartat d’estudi els anys de la seua jovenesa i estava tant acostumat a creure que la vida se li faria curta que quan el metge rubricà l’informe segons el qual el mal li havia desaparegut per obra de Déu, la seua mirada ja s’havia tornat estàtica. Sortí de la consulta i

Llegir més

La meua interlocutora i jo

17 de setembre de 2022

I ‘No et fa res que tothom puga llegir-te al bloc?’, va preguntar-me fa uns dies, tot passejant per Traiguera. ‘No, el meu bloc és un passatemps. Hi aboco molta fantasia’, vaig respondre. Aleshores, em va retraure que mentís. I vam seguir xerrant sobre la filosofia del Zaratustra de Nietzsche, per bé que aquesta és

Llegir més

Catxo

13 de setembre de 2022

El poble ho deia, però ningú ho pensava: ‘Este Gerard fa catúfols!’ Les envejoses deien: ‘Este xic fa catúfols com son iaio’. I Gerard somreia i el seu somriure durava tot lo dia, també quan sortia de l’escola, al migdia. I a l’horabaixa i de nit. Saltava del llit d’una revolada i esmorzava una llesca de

Llegir més

Una història

11 de setembre de 2022

La pluja del matí havia convertit lo carrer en un fangar i el sol del migdia havia assecat les vores de les façanes blanques de les cases i la mica de pols en suspensió convertia l’ambient físicament enterbolit i anímicament feixuc. Les dones i els fills, tot fent cap a les platges per ajudar els

Llegir més