La residència d’estudiants Pare Claret està molt bé. Al centre, a prop del barri bell. En Pantaleón, que viu a Girona i conservem l’amistat des dels 6 anys, des de primer de l’EGB, em va du al Jorbel, encara al barri vell. És un bar que està al costat mateix del sorollós casal el Forn.
És precís parlar de la tristesa quan realment se’n tenen los motius. És precís que diga que a voltes -i va de veres- he sentit com la pregària m’ha salvat d’una llàgrima que no haguera pogut soportar. He llegit a un informe que a banda de tot, arrossego un dol. ‘Un dol no resolt’. Allà.
Tot siga dit, el cas és que porto molts mesos convivint amb la tristesa i l’esperança, per això haver de fer i desfer maletes no em suposa cap problema. Quan era jove, quan vaig acabar el Batxillerat i fins acabar la llicenciatura en Història, estava molt avesat a desfer la bossa, preparar la bugada, i
A quarts de set no pots. A quarts de set ho has donat tot al ball. Lo fetge. Escric des del refugi del forn on serveixen croissants i cafès. Amb gel. Deixem-nos de contemplacions que en compto 43 i acabo d’encomanar un pollastre rostit amb pataques. He sobreviscut i me n’he de fer a la
De cop i volta, les esperances esdevenen horitzons i t’adones que és cert que tots los horitzons són rutines d’un present gelós. Gelós d’una felicitat que davalla com l’aigua del riu, esculls avall, tarteres a dreta i esquerra, dissimulades per la remor mateixa que fa l’aigua lliure, que no té cap motiu per sentir-se desheretada
He estat dues setmanes excavant la farga del XVIII de la Vall del Madriu, al país veí d’Andorra, i per coses del roaming principalment no he actualitzat lo bloc, no he escrit res de res. Dilluns torno a excavar a Domeny i espero normalitzar la meua lletra al bloc. Lo 25 d’este mes, com ja
I Quan torne d’excavar a Andorra, aniré a raure una altra volta a excavar a Girona i un dia arribarà que siga 25 d’agost i deixe enrere ‘Los migdies al terrat’ per encetar un any de penjaments que encara no he decidit sota quin títol s’adscriuran. Los amics del Solcades ja saben que cada 25
I Gairebé de sobte -gairebé- una guspira ho encén tot. Tot? Tot! Una guspira té la potència insospitada d’acabar-ho tot i alhora ser l’inici d’un nou dia o una nova era. De la tristesa a l’esperança, només en lo temps que dura un viatge de Girona a Les Cases. D’encetar, de canviar de rumb, de
I M’agrada viatjar en transport públic. Per mal que que sempre he tingut vehicles vells, sé valorar el servei públic sempre i quan no siguen los trens rodalies. Per sort, els he hagut de menester ben poc al llarg de la meua vida. Però viatjar en bus, a banda de barat, m’abelleix. A més, tinc
I Defensa’m del món hostil quan arribe el final de l’estiu, quan les grunetes se’n tornen, quan los dies s’escurcen. Torneu-me a aquella tardor. Aquella tardor enyorada, gairebé tant enyorada com el final d’un agost gris i plujós, a Les Cases. II El barri vell de Girona va ser un dels meus refugis quan tenia
I Avui hem collit lo primer meló i el segon plegó de tomata. Enguany he plantat bona cosa de melons, síndries, meló de tot l’any i melones. Des de mitjans de juliol i fins el setembre anirem collint allò que he sembrat. I collirem en dissabte, per bé que entre setmana estic excavant neolític a
I de nit, què farem? Amollarem los bous, prendrem lo cadafal i així que passen los dos primers bous, baixarem a l’arena, amb una mà sempre posada a la fusta del cadafal. No s’hi val a jugar. Cada any moren alguns valents a les places del País Valencià. La meua plaça favorita és la de
La tarda baixa cap al port. Ara comença la processó. Sant Pere. Munto a casa d’Edu. Corre el Mestral. Casa d’Edu és de les més antigues de Les Cases. Casa ma germana és més gran, més ampla, però també és de les més antigues d’Ulldecona. S’hi feia vi. Encara conserva el trull. Los més vells
Els ulls del drac que en la foscúria del migdia et fiten de cua d’ull, passada la vespra hauran passat a una altra vida. Aleshores, t’adonaras que la vida és massa curta per fer el mal sense témer a Déu. Al capvespre seran vistes totes les intencions i a mitjanit no hi haurà cap misteri