‘Podem dominar la por amb una de les virtuts més excelses que coneix l’home: el valor. Plató considerava que el valor és com un element de l’ànima que fa de pont entre la raó i el desig. Aristòtil deia que la raó era l’afirmació de la naturalesa essencial de l’home. Tomàs d’Aquino considerava que la
És ben cert que m’has perdut. A mi tant se me’n dóna i diràs que aquest és el meu guany, que no t’estimava tant com te deia. I què? Tant se me’n dóna si he deixat d’estimar-te d’aquella manera o d’aquella altra. Tot muda, no només la pell. Tot davalla i de tant en tant,
Bé, aquí s’acaba la sèrie de fotografíese que he anomenat La màgia del celobert. Ha estat una fotografia diària molt breument comentada al llarg d’aquest agost del 2024. Espero que us hagi entretingut. No tenia més interès que aquest. Acabem amb una fotografia de la Lia amb jo a Ares del Maestrat, aquest bell poble
A elles els agrada travessar tot el Montsià: d’Alcanar fins a Amposta. És una excursió que faig sovint, a voltes per la banda de la Ràpita, per la font del Burgar, i altres pel camí d’Ulldecona a Mas d’en Comú. Fins ara sempre he anat acompanyat de les meues dues gosses, la Lia i la
I I de sobte és diumenge i bufa el vent de dalt. Goethe desperta de la seua letàrgia: ‘Sobre la calima de les onades vaig. Sempre avant, sempre! La pau, lo descans, han volat.’ Ai, les meravelloses tardes vora el cel de Godall. Mandroses, lentes al mes de març. Arriben los dies de celebrar i
I La Lia plorava, a les tres del matí. Estava al terrat i plorava. Uns gossos, los del prat de ‘Petxina’, bordaven. La meua Lia plorava del terrat estant. Corprenia. Plorava amb tanta força que jo, del pis del baixos estant, vaig despertar-me. Vaig cridar-la. Va baixar. Em vaig llençar amb els braços oberts sobre
Recordar el centre. Veure volar a l’àguila arran del sol d’Ares.