Les cabres no ho saben,
però estic cardat.
Les putes apnees de la son
fan que dorme amb aire assistit
que em fa somniar d’una altra manera,
potser sí que menys rebuscada,
digue-me, més calmada,
però no m’hi acabo d’avesar.
Este matí he fet lo cafè a Sant Rafel
i he esmorzat a Xert.
Traiguera, Sant Mateu, Xert, Les Coves.
De granja en granja,
a fer la sang als tosinos.
Divendres també vaig esmorzar a Xert
i vaig trobar a Vicent, lo dels Valentins,
home de Bé, templat en la conversa.
Vaig esmorzar amb ell i Rodo.
Jo estic fotut, què voleu que us diga.
Que si ara esta pastilla,
que si la psoriasi,
ara la maquineta de l’aire…
I sort que estem a primers d’octubre,
que si això m’agarra en primavera
me cago en tot i a fer la mà
la medicina i la mare que ho va parir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!