L’aigua de l’Ebre
10 de setembre de 2024
0 comentaris
L’aigua de l’Ebre ens parla del treball feixuc al llarg dels segles.
L’aigua de l’Ebre ens parla del treball feixuc al llarg dels segles.
Damunt l’asfalt crema la nit i cremarà fins que surte el sol a l’horitzó estrany de la terra estranya. La vida s’abraona sobre el manillar i la maneta del canvi, massa lluny per tornar enrere, massa pau al cor per pensar en tornar així que el motor repose en la benzinera on haurem quedat per
I I estant acabada la lluna, potser m’enfilaré fins el sol del juliol fins a trobar l’entranya celest que em manté en vida. I en acabada la lluna i enfilar fins el sol de juliol que un dia em prengué l’entranya que em mantenia en vida, renunciaré a la felicitat de saber-me lliure en aquest
Més amples, més oberts, los camps, i més verds i més blau lo cel i al cel, la lluna blanca que pareix que estiga a tocar, ací al costat, però la lluna és només una presència més en aquest estat immòbil, ingràvid, estàtic de la matèria. Doneu-me l’aire del desert abans no caigue en l’angoixa