La meua vida és mel, és l’esbarzer que alimenta les cabres a darrera hora i el seu repòs a la pleta. És la tardor, la recerca d’una drecera que dugue al bell mig del misteri que em retorna a la pau de Déu.
I Déu, que sempre hi és, em retorna al meu centre i així passen les hores, amb la meua solitud i la meua llibertat.
No canviaria pas res de la meua existència. Visc conscient de tenir esta llibertat, esta solvència, esta sort. I esta gosseria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!