I Lo roquissar no la inspirava gens. Havia sentit a parlar que un dia de feia molts anys uns geòlegs de la universitat es van interessar per aquella formació, per aquell taperot que dibuixava la línia de la platja, de la Ràpita fins més enllà de Sòl de Riu, ja arribats a Vinaròs. Ma mare
Ara pensava en fer un viatge amb ma filla. Es precís que ma filla conegue Girona, el barri vell, on vaig viure tres anys en l’altra vida d’arqueòleg. Arribaríem la vespra del divendres i aniríem a sopar, després de deixar la maleta a la pensió. Després sortiríem a sopar. Un sopar al gust de l’Aran.