És ben cert que m’has perdut. A mi tant se me’n dóna i diràs que aquest és el meu guany, que no t’estimava tant com te deia. I què? Tant se me’n dóna si he deixat d’estimar-te d’aquella manera o d’aquella altra. Tot muda, no només la pell. Tot davalla i de tant en tant,
A elles els agrada travessar tot el Montsià: d’Alcanar fins a Amposta. És una excursió que faig sovint, a voltes per la banda de la Ràpita, per la font del Burgar, i altres pel camí d’Ulldecona a Mas d’en Comú. Fins ara sempre he anat acompanyat de les meues dues gosses, la Lia i la
La Lila mai ha estat una bona gossa d’atura. Massa tarambana, com jo. Tanmateix, si li dius ‘vine!’, ella ve. Si li dius ‘anem!’, ells es prepara per marxar de casa: mou la cua i comença a fer voltes sobre ells mateixa en senyal d’alegria. Amb la Lila vaig estar pasturant a Pont de Muntanyana,
Un riuet d’aigua arriba a les tomaqueres que ahir vam plantar. No t’ofegaràs i xalaràs com un nen a la basseta. Per damunt del sol vola la papallona i sempre sobreviu. La calor amanseix els bous de la contrada. La tarda aguaita. No es deixen veure les cigales de l’hortet. La