Un dia, mentres baixava les escales de ca ma germana, a Sants, la llum de l’escala s’apagà i, aleshores, vaig adonar-me d’un altre encant d’aquella casa: La penombra de l’escala, al migdia. La bellesa està a tot arreu. Avís.
Ahir em referia a la Galera i, tot i pensar-hi, vaig pensar que l’amic Cortiella mereixia un tractament a banda. Perquè és un pagès de l’oliva i de secà, estrictament de secà, i perquè és una persona excepcional, d’una bonesa i un tracte excepcional. També és el darrer ceramista tradicional de la comarca i, segurament
La Galera és un poble de la meua comarca. Les seues terres són més aviat gravoses i les temperatures nocturnes, a l’hivern, uns dos o tres graus més baixes fins i tot que a Ulldecona. No per això hi ha qui no sembra faves i bajoques, cols i raves. Anava a escriure enciams, però no.