La nuèit ven a el, lo bonaür ven a el. Uèi es lo jorn del vòl. L’aigla espèra. L’alba e lo vòl. L’azard, l’objècte e lo destin. A tornat trobar sa libertat. Aquesta nuèit, bona fortuna. Aquò es lo començament de son retorn a l’ostal, mas aqueste còp farà tot d’un autre biais. Arribarà al
Aquesta tarda es un teatre. Me cal un parelh d’oras per m’acostumar a l’idèa que la musica es acabada. Vòli plorar? Sabi pas. Benlèu vòli sonque un nívol sens pista per filtrar aquela lutz que me daissa pas veire çò que, quand tot semblava mai autentic, empliguèt mon còr d’istòrias per acabar. Aquel mamifèr sap
Quan hom es mor deixa de tenir por. La por que l’ha allunyat d’una vida autèntica i de gestos que hom recorda però no diu. Per respecte.
Calla. Calla o sorieja. No et mogues, somriu. Que es veigue la marca. Que la gent soriege, no perdes el punt provocatiu. Això pot sortir genial. D’una altra manera seria massa explícit. Descarat. Seria interessant que la gent en parlés a la feina o a la taula. La cuina té molts talents a casa nostra.