A la platja, a l’hivern, s’hi ve a xalar. Collons, mai tant, si s’hi ve a gaudir. Val a dir que visc molt bé, estos dies abans d’obrir de nou jaciment al costat de casa. Però la felicitat no és plena. La felicitat és un estat de l’ànima permanent. Que no em passe el pitjor,
Aprofito la mitja part del ‘clàssic’ per escriure un apunt ràpid sobre un comentari que m’ha fet un amic en relació al post que precedeix aquest breu apunt. L’amic, el meu bon amic, em fa notar que es tracta d’un apunt molt general, bàsic, massa bàsic, tot i que ell també és un pessimista. També
El dubte és bo perquè t’allibera i t’apropa a la certesa. Has dubtat perquè prèviament has passat per un moment emotiu. I potser de seguit has deixat de pensar-hi, no has volgut anar més enllà, però el dubte anava fent-se fins que has parit una pregunta concreta just quan maleïes el coi de fàstic dels
‘Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra.’