Els Ports és la comarca més bonica del País Valencià. Els Ports, seguit del Maestrat. Això és precís dir-ho perquè aquells principatins que coneixem força el país germà del sud, ens meravella que sigue en el seu conjunt tant ric en bellesa, gent i paisatges. En rei en Jaume va posar la frontera al riu
A voltes em pregunto si la història realment té una transferència real cap a la societat. No estic convençut que així sigue. Si fos així, el País Valencià no viuria un exili interior tant potent. Per exemple. O la memòria del republicanisme català seria present en la política principatina, ara. Perquè no hi està. Perquè
Les parets de casa, un anti molí de vi, encara se’n recorden. Recorden quan arribava el carro carregat de raïm i l‘entraven pel portell per a ser trepitjat i fer-ne most. Quina festa, quina lluita, quina embafada!
Vos m’heu donat la vida, mare, la mateixa vida que per vos donaria sense pensar-m’ho gens. El meu amor per vostè és incondional. Ho sabeu, mare, que donaria la meua vida per vos, que m’heu donat allò més preuat que té la família: la vida i l’amor a Déu. Cent mil voltes cauré i cent