Solcades

Eduard Solà Agudo

La flor de l’argelaga

És possible

30 d'abril de 2022

És possible que la vida no s’apague després de la mort, de qualsevol mort física. És possible que tots los organismes tinguen consciència. És possible que arribe el temps de la nostra extinció. Totes estes possiblitats no contradiuen l’existència del Déu cristià.

Llegir més

Tres moviments en clau d’amor

14 d'abril de 2022

I És segur que tornarà el setembre i estovarem la terra per sembrar. Sembrarem de bell nou a l’octubre o de bell nou sembrarem al novembre, amb les clarors dels nous dies, verdes al matí i roges al capvespre, dibuixant paradisos impossibles sota un cel de cristalls de quars. La ferum del corral mos entendrirà,

Llegir més

Què voleu?

12 d'abril de 2022

I Déu estava en los seus dies de pena i després ho estava en los seus dies alegres. Un dia vaig dir-li una obvietat. Vaig dir-li: ‘Tot passa’. Perquè tot passa, tot muda, tot canvia vulgues que no. Jo he passat de la pobresa a la riquesa. Però jo sé que he de morir pobre.

Llegir més

Encenc lo foc

12 d'abril de 2022

I Taronges dolces. Suc de llimona amb aigua. Licor de cafè. II Batut d’ametles. Melmelada d’albercoc. Batut de kiwi. III Al mercat dels divendres no hi queden pagesos, d’ençà que Ximo deixà la pedra. Hi ha aquell xic d’Alcanar i la Fina. Hi ha la parada de Javier de la Venta, que porta nous i

Llegir més

Lo ramat

11 d'abril de 2022

Jo no sé escriure i no sé de què escriure, però a voltes tinc la necessitat d’escriure i escric per escriure i no és estrany que escrigue xonades o coses que només jo sé desxifrar. Escric d’una revolada i no acostumo a rellegir-me per corregir-me. He venut les cabres i demà i passat, que ha

Llegir més

Senyals

29 de març de 2022

I Quan l’ànima se li elevà per damunt del llit i per primera volta veié el seu cos i la ferida de l’operació al seu costat esquerre i sentí el silenci dels presents assistint la cirurgiana que el cosia, sentí una emoció diferent a l’eufòria i  la candidesa pròpies dels sentiments terrenals. Tanmateix, a mida

Llegir més

Retorn

21 de març de 2022

I Miserables i covards, per què no dieu la veritat? Covards, miserables, la vida se us escapça quan obriu la boca per parlar. Sou l’ombra del lladre, flors marcides de plàstic, la lleganya de la peresa, el cagall de la bèstia, fills de l’odi i la ignorància lliurada al xantatge i la por de les

Llegir més

Fàcil

19 de febrer de 2022

No crec en la bondat dels qui maten o censuren. Esta terra no coneix fronteres, ací podrem dormir tranquils, a l’altra riba, separats dels homes que generen conflictes o d’aquells covards que en viuen i es pensen que tenen la raó. No més diners, no més coses que embruten les ments. Mos importa, certament, un

Llegir més

Penjaments i la Xiquilina

10 de febrer de 2022

‘I he fet un foc d’estelles dins la gola del llop’ Joan Salvat-Papasseit I Massa claror humida en l’únic dia ventós de gener. Plors sedosos, llàgrimes primes, ocultes passions, odis sense via. Rere les cortines, una caixa de records per cada diumenge assolellat. A l’altra banda del pont, un diumenge plujós, opac. II Respiració agitada,

Llegir més

Si pots, fes-ho!

27 de gener de 2022

De ben segur que visc la vida que anhelava. Ni més, ni menys: Just la vida que anhelava. Solvent i habitant allà on jo sempre havia volgut viure. I pasturant, exercint l’ofici que jo desitjava. I excavant, exercint la meua professió. I tot això, amb ma filla Aran. Què més podria tenir? Ja no anhelo

Llegir més

Ara, avui: Coses

27 de gener de 2022

Avui no hem anat al serdo i tampoc hem quedat per esmorzar als Valentins. Avui m’he llevat tard, a quarts de nou, i he portat lo meu nebot a la guarderia. En Pau va agafant los truquets de viure en societat i ja no fa tant lo salvatge amb los seus companys. Setmanes enrere era

Llegir més