I Tampoc passa res si dic que les festes de Les Cases no m’agraden gens. Zero. Ni els bous (i en soc molt aficionat), ni el ball, ni els bous, ni el ball. Ni els bous, ni el ball. Les festes de Les Cases no tenen misteri, ni encant: Son unes festes pensades pel turisme,
I Aquest bloc no sé si té gaire interès. Aquest bloc és barroer perquè tracta de mi i del meu present i està escrit a base de rampells i a través d’un iPhone 4S, primer, i un iPhone 7 des de fa 4 anys. Mai he tingut un bloc allotjat a cap altra plataforma que
I Entra valent lo Mestral. Tardoreja. Ara arribem de la mini disco infantil. La una de la nit. Si sou lectors fidels del bloc sabreu que ma filla Aran és balladora de mena. Durant el curs, balla tres dies entre setmana a una acadèmia de ball actual a Vinaròs i, a banda, balla a una
I Fa unes hores no escrivia sobre oliveres, sinó que ho feia sobre practicar l’amor pel país en hores nocturnes. Un país s’estima quan te’l pateges, quan esperes a conèixer la seua gent, la gent de cada poble, quan fent el carajillo pares l’orella per assaborir les expressions, lo llenguatge, fins i tot el tema
Deia abans de dinar que un dels primers records que tinc de ma vida es l’antic molí d’Ulldecona, però jo he tingut la sort de conèixer encara els camps d’oliveres llaurats, i anar a carregar fems del pastor per escampar-los al voltant de les soques de les oliveres. I dic que he tingut la sort
Diuen que per sant Jaume lo sol comença a minvar. A voltes és així. Uns altres diuen que és cosa de la Mare de Déu d’Agost, com enguany. Diuen que ‘a l’agost, a les set ja és fosc’. Si tenim present que això ve dels temps en que no existien los canvis d’hora, podem considerar
Catalunya és un país a mida. Pels qui ens abelleix viatjar de nit, a més, és un país que es deixa escodrinyar, descobrir, perquè us confesso que és un plaer gegant fer ruta de nit, travessar pobles i poblets i parar el carro de matinada. Ja ho sabeu, si sou lectors dels meus poemes, que
I Deixo anar un somriure per les derrotes que visc i les que vindran. Deixo anar un somriure anticipadament. II Avui he somniat amb un llop solitari i xots, los xots que viuen al meu bancal favorit d’oliveres. Avui he somniat un somni entranyable, on també hi sortia la meua gossa Lila, per la qual
Si jo fundés una editorial important com la del meu amic Eduard Boada, l’anomenaria Bufanúvols. Bufanúvols és l’editorial que a voltes imagino, dedicada a l’edició d’assajos generalment breus sobre Història i Filosofia, interessada o apostant especialment per donar cobertura a joves talents d’aquestes disciplines i en un format i imatge que sempre m’han agradat, que
Aquesta tarda ma filla Aran ha volgut anar a banyar-se a la piscina municipal de Càlig amb la seua amiga de classe Lucía. Pel meu gust, massa gent, però val a dir que ha estat una vesprada molt agradable. Per mi, lo milloret de les piscines municipals son les guinguetes, que acostumen a tenir allò
Mentres hem de pensar que la Terra ‘gira’ mentres los seus ocupants collonuts l’anem escodrinyant, examinant, explorant en tots los sentits, minuciosament, tractant d’arribar al fons d’ella, de conèixer-ne totes les seues circumstàncies, val a dir que de tant en tant hi passen coses que estan bé perquè, com va dir el Poeta, ‘són de
Ja podeu consultar el vostre pronòstic per a la propera setmana. De res. Àries, amic, si vas a pescar, emporta’t la canya o un volantí. Diràs que fa calor. Taure, lo preu de la benzina s’ha encarit. Avant i avant. Cranc, qui ensopega i no cau, avança camí. Gèminis, qui no té cap, té cames.
El rabí Nachman de Breslau (1772-1810) va escriure sobre ‘la cadira buida’ o, dit d’una manera més eloqüent si es pot, sobre la manera d’omplir de saviesa les nostres vides. La seua lectura fa més de deu anys que m’acompanya perquè és inspiradora en la mesura que evoca veritats universals i raons que aparentment son
La col•lecció de Textos filosòfics de l’editorial Laia va publicar el 1983 l’Assaig sobre el govern civil precedit per la Carta sobra la tolerància, de John Locke (1632-1704). Es tracta d’una edició a cura de Josep Ramoneda. Aquesta lectura aporta un seguit de conceptes sobre la societat moderna. Locke va ser un filòsof de l’Humanisme,
Les converses m’agraden, em distreuen, si em provoquen. És a dir, no tinc cap mena d’aversió per les converses insulses i avorrides com un dia sense pa. Però les converses animades, les que des de la meua humil intel•ligència considero intel•ligents, no les acabaria mai. Això ho saben els tres amics i conversadors habituals amb