Solcades

Eduard Solà Agudo

La flor de l’argelaga

Futur

9 d'octubre de 2021

Ara pensava en fer un viatge amb ma filla. Es precís que ma filla conegue Girona, el barri vell, on vaig viure tres anys en l’altra vida d’arqueòleg. Arribaríem la vespra del divendres i aniríem a sopar, després de deixar la maleta a la pensió. Després sortiríem a sopar. Un sopar al gust de l’Aran.

Llegir més

Estic cardat

4 d'octubre de 2021

Les cabres no ho saben, però estic cardat. Les putes apnees del son fan que dorme amb aire assistit que em fa somniar d’una altra manera, potser sí que menys rebuscada, digue-me, més calmada, però no m’hi acabo d’avesar.   Este matí he fet lo cafè a Sant Rafel i he esmorzat a Xert. Traiguera,

Llegir més

I al final

13 de setembre de 2021

Ara que pasturo a l’herba i al cel los núvols filtren la gravetat de la llum del sol i les gosses han marxat ves a saber on, ara, ruixades les cames i els braços amb Autan per foragitar les mosques, ara, sol en una quietud familiar, imagino, ara, aquells dies certs en que mos passàvem

Llegir més

Tornar

11 de setembre de 2021

He tornat a Ulldecona, a mare. He tornat a fer vida i nit a les golfes, a soles, en la casa centenària reconstruïda al llarg dels anys i que un dia fou molí d’oli -uns dies de fa molts anys, en un episodi a banda d’esta maldestra quotidianitat. Torno a mare i m’estalviaré una colla

Llegir més

L’aire passeja

31 d'agost de 2021

L’aire passeja i s’escola al dormitori, des d’on ara escric. Avui hem pasturat nou hores de seguit, i de seguit, de nit, he tornat a casa. Fa dues setmanes que tardoreja i han passat les festes de la Sénia i som en plenes festes d’Ulldecona. Enguany no he anat als bous de la Sénia i

Llegir més

Alliberar

29 d'agost de 2021

M’enutja greument la violència i per això des de fa força més de deu anys tinc la sort de viure al marge de les ciutats i de treballar solitàriament la terra i el meu ramat de cabres. La gran ciutat és un medi salvatge, deshumanitzat, i entenc que això puga irritar algunes consciències, però jo

Llegir més

Com germanes

28 d'agost de 2021

I quan l’estiu marxa arriba el temps de la verema i d’entaular de cara a la collita d’aulives. La meua besàvia, d’Ulldecona, venia de casa rica i a casa encara conservem lo trull del raïm. Lo meu besavi era un pobre pescador de Les Cases. En casar-se, la besàvia marxà a viure a Les Cases,

Llegir més

Perdre’s a la mar

27 d'agost de 2021

És cert, visc clavat a uns bancals d’oliveres fargues. La meua vida passa ací, entre matisses, coscoll, argelagues, esbarzers, figueres, ullastres, esperregueres, romaní, farigola, junça, margallons i roca, marges, camins ensorrats, antics, molt antics. I quan comença l’any, amb el primer plegó d’olives, a l’octubre, el poble respira un aire que baixa dels Ports i

Llegir més

Un altre dia

25 d'agost de 2021

La figuera és un arbre místic. Algun dia parlaré de l’arbre de la figuera i de les figues, que en realitat no son fruits, sinó flors que amaguen pistils en forma de menudíssimes boletes que fan la delícia del paladar. A casa tenim sis figueres, però només una és de varietat antiga. Això m’ho contà

Llegir més

Mudar la mirada

25 d'agost de 2021

Quan t’arribava l’angoixa, somreies. Era una angoixa que adverties des de feia uns dies, però que en realitat anava pouant en el teu pensament i en els teus somnis impossibles d’explicar des de feia uns anys. Exhaust, deixaves el teu cos en repòs i la mirada fixada al sostre, quan despertaves. Per costum, somreies. Era

Llegir més