Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

És ben just a la fi del dia

8 d'agost de 2022

I És ben just a la fi del dia proclamar-se derrotat pel sol i la càndida bonesa de l’estiu. Però ara puc dir amb certesa: – He vençut la canícula anant de camí en camí, solitari com una rabosa! Als peus de les oliveres m’agombolo com un conill i passo els dies d’agost com una

Llegir més

Barbaritats, no mos enganyem

6 d'agost de 2022

I Necessito el sol i la calda del migdia, un rossegó de pa torrat amb oli i uns llibres per anar llegint, per acomiadar-me dels dies d’agost, com sempre, a la meua manera. II Que la fragilitat del meu cos trobe en la mar la seua guingueta així que l’horabaixa s’endrece i no calgue ja

Llegir més

No us n’estigueu de xerrar

1 d'agost de 2022

I Quan tot és tant blanc que m’esclata el somriure i la pau se’m torna gatzara, s’obre el cel i la pell se m’eriça. II Tot i perdre avui una altra volta  i voler romandre a soles per esperar que arribes i em cobreixis l’esquena amb un pedaç de roba vella, et prometo que et

Llegir més

Aquest migdia

30 de juliol de 2022

Aquest migdia los ulls de la guineu teixeixen la neu en l’obaga de la vall i ara que el sol es pon les ànimes s’eleven per sobre dels cossos i tot és nou per natros, tot s’amara de misteri.

Llegir més

Per què parles de la nit

25 de juliol de 2022

Per què parles de la nit quan la tarda es colga, avui que és sant Jaume i el sol s’abandona i es perd i s’anticipa a la pluja? Pels camins que oculten vides, maridatges de vents s’endinsen pels finestrons dels masos amb senyors. Somni de vidre atrapat en un cul d’ampolla, voldria descobrir el teu

Llegir més

L’Aurora

17 de juliol de 2022

Amollo la Lila i la Lia i de seguit tornen al maset a beure i a jeure. Les cigales canten, corre un airet sà, lo sol asseca les tiges que he desbrossat. Podria estar trist o alegre, però estic en pau. Podria esperar la lluna assegut a la figuera i enterrar els desitjos i el

Llegir més

Notes mandroses

16 de juliol de 2022

I Cada minut que cau fa més gran l’escletxa que ens endinsa en la nit. La clau és deixar la nau que encadena les ànimes. II La sort s’encamina volant, qui no l’acolliria? III El passat dissabte ma filla Aran i jo vam anar al cinema d’Amposta a vore ‘Llenos de gracia’, una pel•lícula que

Llegir més