Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

No mos abandones, Jesús

28 de gener de 2023

Hi ha una estrella surant al port del meu poble. Una mare que recorda, un pare que plora al terrat de casa seua. I jo, sense dret a la tristesa, em passaria la nit conduint de poble en poble del Maestrat. No mos abandones, Jesús, en aquesta fragilitat blanca, en aquesta nit freda de gener.

Llegir més

Algunes nits em desvetllo

22 de gener de 2023

Algunes nits em desvetllo justament, en l’hora exacta que soc una fulla d’alzina. Abans, fa uns pocs anys, només, em despertava i era un corb. Els corbs tenen una memòria prodigiosa. Potser, quan los mesos passen, despertaré de nit, serà hivern i em sorprendré de ser un xot que espera solitari per migrar a l’Àfrica.

Llegir més

Com els oceans dels atles

17 de gener de 2023

Les parets rigorosament blanques -no puc escriure, no vull parlar-. Les parets rigorosament blanques, lo silenci de la matinada encara obscura cobrint les ombres i la teua presència. La mort del pare, aquella pèrdua estenent la teua presència fins el centre. S’acaba un temps, el saber perdura com els oceans dels atles.

Llegir més

Lliure

17 de gener de 2023

En fer-se de dia la sang de la nit arriba al cervell, lentament sents com la ginebra contamina la sang quan ja és massa tard per comptar estrelles al cel i l’esma s’ha perdut o extraviat per sempre sense adonar-te’n de la derrota. Resseguint façanes blanques tornes a casa aferrat als records i als somriures

Llegir més

Tardor a Nonantola

10 de desembre de 2022

Celebro de seguit la seua eufòria i joia i la tristesa dels mamuts, que si ara em sento bé amb tot lo que acullo no és per ganes de riure si no per ganes de vore com la tarda canvia la solfa i arreu es fa de nit i a fora els carrers segueixen buits.

Llegir més

La vida va

25 de novembre de 2022

T’espero i quan surtes, punkie, em fereix el somriure dels ulls que portes. Anem a La Cava, a dinar anguila amb suc. Avui, divendres per a les ànimes. Escoltarem lo cant dels lledoners i la vespra viatjarà sense natros. Vine ara, mort, comença pels versos.

Llegir més

Per damunt dels cossos

17 de novembre de 2022

Mos llencem a la mar i l’eco de les onades retorna amb calma per damunt dels cossos. No tenim coratge, tampoc tenim escates. Per damunt dels cossos, la puta llevantada mos separa i tu rius.

Llegir més

Al final hi ha l’ombra

11 de novembre de 2022

Al final hi ha l’ombra d’un matí emboirat que s’arrapa a les oliveres. Més enllà, a la serreta, hi ha els margallons i les matisses, la garriga. L’ocellam calla i escolta. La terra va xopant-se, la remor dels trons escapça el silenci. Aviat seran les dotze, cosa de cada dia i anar fent. L’enclusa calla,

Llegir més

Supervivents d’un judici amb proves falses

3 de novembre de 2022

Lo dia -semblança d’un ahir- espera el plor dels tords en les nits de novembre. En les nits mortes d’alegria, més que mortes: supervivents d’un judici amb proves falses. Ho sap l’aurora que besa els llavis, ho sap lo metge alcoholitzat, ho sap lo pintor de marines i naufragis, ho sap la noia enamorada i

Llegir més

Novetats

22 d'octubre de 2022

 I En aquest costat del mar els indrets queden isolats com més oblidats i estranys, incerts com un viatge llarg que hom empren una tarda cap a terres remotes per començar de nou i amb el temps oblidar-ho tot, aprendre una llengua, adoptar uns costums i buscar una nova feina. Descobrir que allò domèstic és

Llegir més

L’esperança

7 d'octubre de 2022

Cul d’olla, malastruc, que m’has ben fotut. He venut l’ànima al cal drapaire, estic malalt de lletres menjades per les tragèdies de les vides mai contades. Tinc l’esperança dels silenciats, dels patriotes de la nació, del testimoni dels vençuts que mos llegaren la parla i l’abecedari de la llibertat.

Llegir més

Per les marrades del silenci

20 de setembre de 2022

Per les marrades del silenci les onades de les cales arrosseguen conquilles que espeteguen amb els còdols. Les nits confonen les aurores i les aurores es perden en la mar. D’una altra manera, les hores caurien dels calendaris. Els darrers dies de l’estiu s’oculten rere el sol primaveral.

Llegir més

El cel somort sobre la mar

6 de setembre de 2022

El cel somort sobre la mar és ben bé la meua presència. Mai serà aviat per creure’m que soc jo en cada onada qui trenca l’anhel de pau, de nostàlgia i de silenci. Les cales son trinxeres i la meua solitud, la victòria, el guany de la meua fe, la meua felicitat fingida. A vosaltres

Llegir més

De bancal en bancal

26 d'agost de 2022

Que em vence de cara la Tenebra i el neguit del feble m’ablane el ventre. Que la Nit colgue llurs entranyes ben endins de la meua testa i la claror blanca del llamp, com una sobtada concepció, em retorne la força i el coratge per proclamar la joia que esguardo.   Que tot esdevingue fèrtil

Llegir més