Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

Lo mec, lo moc i el fly

12 de gener de 2022

Jo només vull gaudir de la nit i també vull gaudir de la derrota que m’han preparat per demà els quatre malparits de sempre que volen que em pose a treballar. I jo només vull dormir de dia per gaudir de tota la nit i també vull gaudir de la derrota que es pensen que

Llegir més

Tren

12 de gener de 2022

Pintada, no vacía, pintada está mi casa. Miguel Hernández I Mai coneixeré els propòsits del poder. Per això mai em seduirà la justícia que malde per fer-me costat. No sentiré el cant amorós de l’alosa i no sentiré com a propi l’amor dels metges que procuren que siga feliç. I, tanmateix, el meu silenci es

Llegir més

Considera este buit

8 de gener de 2022

Considera este buit que lentament respiro i que és l’alè que m’allibera. Recordo els anys de solitud. Ara penso que és precís d’anomenar-te Pare. Tu que em vas voler de gran com un fill vertader i en arribar la nit em cobrires de les clarors del sol sobre les oliveres i endut per l’escletxa d’un

Llegir més

Veus? No hi seré (i II)

23 de novembre de 2021

I Panxacontents i vençuts, més perduts que mai en l’ambició i la candidesa dels aplaudiments sords. Així acabarà la xerrada. II És fosca la nit. La nit té llums just allà on es troben les hores. Des de l’amor t’ho dic: No temis mai per l’absència. Riu, respectuosament, i respecta altres criteris. III T’odien? No,

Llegir més

Veus? No hi seré (I)

23 de novembre de 2021

Veus? No hi seré. M’estimo més la solitud a la publicitat. Veus? Temen. M’estimo més el silenci a l’escarni. M’estimo més l’espera sense pensar-hi gens. Veus? Camins per recórrer. La seua arrogància, el seu negoci amb la terra.

Llegir més

A la calor de la xemeneia

13 de novembre de 2021

A la calor de la xemeneia les llumetes de les tardors van morint abans de fer el cim i lliurar-se a la intempèrie gèlida, a la gloriosa nit serena, amigable, disfressada d’adúltera i embruixada. I passada la mitjanit tornen los xiscles dels xiquets que dansen les corrandes i les cançons dels feligresos, unes cançons santes

Llegir més

I quan la foscúria del novembre

18 d'octubre de 2021

I quan la foscúria del novembre s’arromangue les mànigues i em trobe pels racons d’Ulldecona, jo deixaré que em prengue les mans i em llance a terra i vulga Déu que plogue per fer del gest un altre episodi on la culpa siga definitivament meua. Així serà el principi de la primavera, un daltabaix a

Llegir més

Pasturar

18 d'octubre de 2021

M’alço dematinet i em prenc un got de llet. Me vestixo rapidet mentres escolto la radiet. Surto de casa i munto a la furgoneta, que la voldria més neta. Arribo al corral i canta el gall. Surto pasturar, que és cosa de xalar.

Llegir més

Divendres

8 d'octubre de 2021

I Deixaré que la nit m’aculle a l’hora que ella s’apiade. Lo vent fa caure l’oliva, los divendres rego les bajoques, cada dia pasturo les cabres i esta nit espero la nit per a que m’aculle l’ànima i el cos repose com un garrofer una vesprada de juliol. Deixo que el plor emigre a l’Emilia

Llegir més

Estic cardat

4 d'octubre de 2021

Les cabres no ho saben, però estic cardat. Les putes apnees del son fan que dorme amb aire assistit que em fa somniar d’una altra manera, potser sí que menys rebuscada, digue-me, més calmada, però no m’hi acabo d’avesar.   Este matí he fet lo cafè a Sant Rafel i he esmorzat a Xert. Traiguera,

Llegir més

La mort i res

3 d'octubre de 2021

Guaitar al paradís és jaure al marge del bancal, encara vestit d’estiu, i observar com les cabres mengen l’esbarzer després de ploure i després d’haver plogut. I témer una mort prematura, però sense capficar-se en los detalls.

Llegir més