Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

Cremo

1 de novembre de 2024

Cremo. Això és tot. Cerco en va una pregària que engoleixi el meu desordre. Penso pels carrers, recorro camins sota la pluja. Mai he conegut la derrota. Vull aprendre a respectar. Vull recuperar el silenci.

Llegir més

Marins, oceànics

31 de juliol de 2024

Marins, oceànics, camps d’oliveres cobertes d’arítjols al sol de l’agost i sota el sol, l’esperança dels assedegats. He deixat de banda la mirada del pobre, l’oli que m’empasso no és brut, ni és vell, els camins m’acompanyen a la felicitat.

Llegir més

Una mà n’acull una altra

16 de juny de 2024

Una mà n’acull una altra i lentament apareixen, amb les clarors d’un migdia, els camins del capvespre. I així s’escampa el diumenge per les places i les platges. Als terrats s’eixuguen els draps i els llençols de la bugada. La mesura humana es revolta contra els aparells elèctrics. L’energia s’acumula i es perd per sempre

Llegir més

Este cràter esdevingut al migdia

5 de juny de 2024

Este cràter esdevingut al migdia t’ha conegut al bus del capvespre. Llum del migdia que encega, t’anomeno amb lo nom del meu àngel. Los teus ulls m’embriaguen, aquest nit, i la roca on m’assec a escriure acull lo sol. L’òrbita del meu cor canvia, si et veia. Segueixo enamorat de tu, tu que sempre cures.

Llegir més

Obre’m la porta del matí

3 de juny de 2024

Obre’m la porta del matí, que la nit acabe en un sospir i l’alè de l’aurora m’eixugue el rostre al moll de la gelor i de la rosada. Ara vull banyar-me a la mar i pregar a Déu per aquest amor que un dia es perdrà entre els bancals. Obre’m la porta del migdia, que

Llegir més

Damunt l’asfalt crema la nit

25 de maig de 2024

Damunt l’asfalt crema la nit i cremarà fins que surte el sol a l’horitzó estrany de la terra estranya. La vida s’abraona sobre el manillar i la maneta del canvi, massa lluny per tornar enrere, massa pau al cor per pensar en tornar així que el motor repose en la benzinera on haurem quedat per

Llegir més

Deixa que t’estimi

20 d'abril de 2024

Quan la tarda neix, allà on reneix el migdia, les flors s’enamoren de les virtuts dels homes. En aquest hemisferi les roelles dancen la dança dels vents. Jo, des de les golfes, faig dringar les esquelles, esperant el miracle. Tot és bonic i ingenu, tot ve a raure als carrers encegats per tant de sol.

Llegir més

El teu alè d’home lliure

18 de febrer de 2024

Vas alçar-te abans que l’amor convertit en una vall pirinenca s’abraonés sobre les parets que esguardaven només ombres.   El teu alè d’home lliure abraçava tota paraula i cada síl·laba d’aquella presó.   El silenci, al pic del migdia, esguardava la teua hora, la del coratge embriagat, la de la metralla que fecunda màgics boscatges

Llegir més

Queda’t una eternitat als meus braços

20 de gener de 2024

Queda’t una eternitat als meus braços i quan el migdia entre pels porticons del terrat deixa que les llàgrimes es mesclen amb la pols que acompanya el Xaloc i deixa també que marxe tot sol més enllà de la tristesa que el sol del capvespre ens regala. Res no ens separarà si no ens oblidem

Llegir més

Darrere les cortines creix un sol de travertí

19 de gener de 2024

Darrere les cortines creix un sol de travertí. Espero que arribes abano no sigue migdia. Vull que em recites els teus versos i la claror de l’hivern esdevingue vespre. Quantes voltes he escrit ‘tot ve a néixer’? Tanmateix, tot és un porticó tancat i una prima escletxa de llum als seus costats. Vull que em

Llegir més

La pell de la figuera

6 de gener de 2024

La pell de la figuera, un rossegó de pa sec sucat amb cafè aigualit. L’inici de la primavera, passat el Nadal. Un altre hivern, unes nits de vent i unes altres nits en vetla. El record de la iaia a la casa de la iaia. Pensar ‘he tornat’, pensar sense pensar. Dormir a deshores, resar,

Llegir més