Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

Principi de la fe

28 de febrer de 2021

Tornaria a la foscor de la sala de cinema o del calabós amb Tu al meu cor esguardant-me la llum d’un dia d’hivern assolellat, a soles amb Tu envoltats d’oliveres.

Llegir més

Muntem a les golfes

26 de febrer de 2021

Muntem a les golfes. Algun dia morirem de pena mentres muntem a les golfes. La rabosa també passarà pena de vore-mos sentenciats. Farem un pet-metralleta asseguts a les golfes contemplant lo sol que desapareix rere la carena. No passes pena per la meua pena.

Llegir més

Baixem de les golfes

24 de febrer de 2021

Baixem de les golfes i les ombres dibuixen a les parets històries enrevessades, a fe de Déu enamorades. Vaig perdre i en acabat vaig vèncer celebrant la vida segons Eduard Solà.

Llegir més

Resplendia en la foscor

23 de febrer de 2021

Resplendia en la foscor un llamp de pastor jove que guardava a la muntanya els dies de juliol i agost amb gran destresa, lluny de la greixina del corral de les tardors i els mesos d’hivern i de qualque exclamació de pena, pasturant per l’espai immens on lo llop i l’ós mandregen i els dies

Llegir més

Quan la fosca de la nit

16 de febrer de 2021

Quan la fosca de la nit s’endinse ben endins de la serralada on pasturo les quatre ovelles del corral i els marxicolins volin arran de la meua testa, deixaré que l’ànima m’abandone i viatge al futur o a la cambra que habites i em porte el tacte de la teua pell quan aparegue l’aurora als

Llegir més

He vist la farina amb la sang vessada

12 de febrer de 2021

He vist la farina amb la sang vessada escolant-se per l’aigüera de marbre. He vist, damunt de les robes de noces les fotografies menjades pel sol i la humitat de les tardors i els hiverns. Les finestres i les bigues de fusta que Déu ho sap perquè encara no han vençut esguarden l’aurora de cada

Llegir més

Volen los moixons

8 de febrer de 2021

Volen los moixons, baixa una estrella al meu corralet.   Ganes de plorar dissimulades amb un somriure.   Rere els teus ulls verds un instant de pau es multiplica.   Ganes de somniar una vida plegats als Alps italians.  

Llegir més

Que el silenci m’allibere

6 de febrer de 2021

Que el silenci m’allibere un altre dia, un altre matí. Que l’àguila faça màgia i de sobte comence a tronar i a ploure en estes contrades d’oliveres i garrofers i que el teu record em guie pels camins on vam passejar tot cercant un lloc per follar. Que les nits siguen gèlides, que retornen les

Llegir més

La terra eixuta

23 de gener de 2021

La claror del sol d’este hivern orfe de plors alegres, després de ploure, cobreix la terra del llentiscle verd.   La terra eixuta de l’argelaga, de l’extingit llop de les muntanyes i les llegendes de la contrada, no té misteri.   L’hivern és tant breu com un capvespre.   Ja no passejo pels verals del

Llegir més

M’enfilo a la golfa

21 de gener de 2021

M’enfilo a la golfa, la golfa del panís. Munto les escales, d’esquena a la claror d’un sol que s’enyora i se m’arrepenja. Voldria aturar el temps i acaronar-me els ulls. Ingràvida vida davallant la vespra. Arribarà la nit quan siga l’hora en punt de cremar la golfa.

Llegir més

Massa cara la nit per negociar

15 de gener de 2021

Massa cara la nit per negociar una eixida a esta llum embruixada, ara que la neu s’escola terra endins i alego el gebre governarà les raïls i les raïls abrigaran les llombrius i l’ordi poc reeixit malgrat la saó acollirà conills i estornells, però tot plegat ja de cara a la primavera silent, discreta i

Llegir més

Senyor de l’erm i la garriga

12 de gener de 2021

Senyor de l’erm i la garriga quan enlaireu los braços al sol feu que el vent mos torne l’ànima. Senyor de la foscúria i l’hivern, de les vesprades enfebrades. Vos que alceu la copa i em mireu, feu que l’aurora retorne al mar. Senyor de l’erm i la garriga, només vos coneixeu lo destí, lo

Llegir més