Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

Va muntar el setembre per les escales

17 de setembre de 2021

Guaiten los caçadors de matinada i els gossos dormen al jaç de les cabres. Va muntar el setembre per les escales d’un capvespre breu, efímer i plujós, i va caure al llit que tu habitaves. Ara ja és tard i les grunetes han marxat, però tu i jo no hem despertat, encara. Així, com unes

Llegir més

Tinc una sort estranya com un somni

5 de setembre de 2021

Tinc una sort estranya com un somni com la sort dels peixos roquers els dies de les minves de gener. Tinc una sort que m’entristeix i em perd en les hores lentes de l’estiu escoltant cançons mentres pasturo. No desitjo res a canvi, però, o poster un vas de Jack Daniels per a sentir-me un

Llegir més

Ve de l’altre món

18 d'agost de 2021

Ve de l’altre món, tornat d’una comèdia, a les fosques, arran de la terra cavalcant lentament un pas dels antics. Trobador, místic, bufanúvols, un desésser per amor i follia de naixement.

Llegir més

No tinc por

31 de juliol de 2021

I Han vingut els pintors. La façana és blanca com no ho era abans. La claror il•lumina els rostres. Tot ha canviat. Pintar, deixar que el cos repose i esperar que la tarda avance cap a la nit. Fa uns mesos van entrar al corral i em van matar tres corders. Menjo verdura i fruita

Llegir més

Sento la canícula a l’espatlla

30 de juliol de 2021

Sento la canícula a l’espatlla i l’esfondrament de les cames sota un buit comparable a un cel que no coneixerà els núvols de la tardor. No n’espero res de la nit i els seus estels, ni dels paisatges feréstecs de l’estiu i no faig recompte de les hores de joia, però em consola sentir que

Llegir més

Sento els grills

28 de juliol de 2021

Sento els grills i els gossos de la vora i les cabres a la tolva, el silenci del maset. De tant en tant, sento un mosquit i força més enllà les esquelles de les ovelles d’Hermengildo. M’he descalçat, m’he llevat els calcetins i m’he estirat al llit. S’hi està bé, no he tancat la porta,

Llegir més

La lluna és el centre

27 de juliol de 2021

La lluna és el centre d’un viatge lent cap a una altra realitat. Durant el dia m’he deixat endur per les antigues cançons d’una terra aspra i de gent envellida prematurament. I en arribar l’amor he preferit quedar-m’hi una altra nit. Les soques dels arbres dibuixen ombres llargues sobre les roques que fa centenars de

Llegir més