Escoltar els moixons. Morir de massa vida. No tornar mai més.
Que neve a l’agost. Tots los octubre del món. Que balle l’hivern.
Ara pensava en fer un viatge amb ma filla. Es precís que ma filla conegue Girona, el barri vell, on vaig viure tres anys en l’altra vida d’arqueòleg. Arribaríem la vespra del divendres i aniríem a sopar, després de deixar la maleta a la pensió. Després sortiríem a sopar. Un sopar al gust de l’Aran.
Quan lo sol se’n va i l’olivera desperta del seu somni etern.