Solcades

Eduard Solà Agudo

25 de gener de 2022
0 comentaris

La meua fauna

Ahir vaig escriure que coneixia totes les cabres del meu ramat, la qual cosa és certa. Les cabres, per la seua banda, també coneixen los verals de la pastura i coneixen les marrades que travessarem fins a plantar-nos.

Entre elles, les cabres també es coneixen i n’hi ha que mai se m’aproparan i d’altres que després d’una bona estona endrapant arbustos, se m’apropen per fer-me saber que ja no hi tenen res a pelar o que tot està molt bo, que gràcies, que segueixen confiant-me el corral i la vida en general.

Per una altra banda, sempre estic acompanyat de la Lia i la Lila. La primera és una gossa d’atura del país, filla de Les, a la Vall d’Aran. Com totes les gosses d’atura del país, la Lia és mandrosa de collons. Així que pugen les temperatures, busqueu-la a les obagues dels grans garrofers o als peus d’una matissa o la soca d’una olivera. Allà la trobareu estirada, com morta.

La Lila és una altra història. La Lila és una deesa de l’Olimp encarnada en gosseta per a fer possible l’atzar de coincidir amb mi també en esta vida i, junts, estimar-nos. La Lila és la gosseta de ma filla i és l’únic animal que dina amb la família el dia de Nadal.

Si navegueu per este bloc a través de les etiquetes podreu conèixer la Lia i la tia Lila. Son les meues gosses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!