Solcades

Eduard Solà Agudo

9 d'octubre de 2021
0 comentaris

Futur

Ara pensava en fer un viatge amb ma filla. Es precís que ma filla conegue Girona, el barri vell, on vaig viure tres anys en l’altra vida d’arqueòleg.

Arribaríem la vespra del divendres i aniríem a sopar, després de deixar la maleta a la pensió. Després sortiríem a sopar. Un sopar al gust de l’Aran. I tornaríem a la pensió per dormir.

Després de dormir, sortiríem a visitar el museu del call, la casa de Bonastruc ça Porta, i després aniríem a fer el vermut. Llàstima que ja no hi son els amics de Los Padules.

A la tarda, aniríem a passejar, potser els cinemes Truffaut, potser als altres cinemes, a vore alguna pel•lícula de dibuixets. Tinc moltes ganes de vore d’Artagnan.

Però segur que a ma filla li abelliria d’anar a la llibreria Geli a remenar llibres. Esta dèria pels llibres li ve que des de que tenia mesos mos hem abonat i recorregut totes les biblioteques dels pobles i les ciutats on hem habitat. I que ha crescut envoltada de llibres i piles de llibres… Ara ha esdevingut una gran lectora i, és clar, a mi m’entendreix alhora que m’enorgulleix.

I domenge? Domenge passejaríem pel barri vell i faríem el vermut amb el meu amic de l’ànima, en ‘Panta’, un amic de tota la vida, avui psicòleg.

I tornaríem al tren, direcció a l’Aldea o a Ulldecona. A casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!