Qué vòls que te demande quand nos retrobarem? Sabi pas se nos retrobarem jamai. D’unas nuèches ai pensat qu’aviái tòrt, mas quand torna lo miègjorn, senti ta preséncia prèp de ieu. Ai pensat. Ai dormit a la bòria. Soi tornat a la chena, ai tornat passejar. Ai passat de nuèches entièras a contemplar lo cèl
Els estoics estimaven les vides senzilles i en l’autenticitat hi veien el tresor de l’ànima. Zenó de Cítion, Epictet. En l’actualitat, l’estoïcisme té una volada en les persones com més va, més pregona. Deu ser una reacció a les bandejades que mos toca viure.
L’aigua de l’Ebre ens parla del treball feixuc al llarg dels segles.
Quin goig vore les valls de la serra del Montsià ocupades pels ramats de cabres. Hi ha futur.
El Senyor va comunicar encara la seva paraula a Zacaries. Li digué: –Això havia demanat el Senyor de l’univers: ‘Judiqueu amb justícia, tingueu els uns amb els altres un tracte lleial i compassiu. No oprimiu les viudes i els orfes, ni els immigrants ni els pobres. No maquineu el mal els uns contra els altres.’
Sull’asfalto la notte brucia e brucerà finché non sorgerà il sole sull’orizzonte strano della terra strana. La vita brucia sul manubrio e sulla leva del cambio, troppo lontano per tornare indietro, troppo in pace nel cuore per pensare al ritorno così il motore riposa alla stazione di servizio dove ci saremo incontrati per incontrarci di