L’aigua de l’Ebre
10 de setembre de 2024
0 comentaris
L’aigua de l’Ebre ens parla del treball feixuc al llarg dels segles.
L’aigua de l’Ebre ens parla del treball feixuc al llarg dels segles.
Quin goig vore les valls de la serra del Montsià ocupades pels ramats de cabres. Hi ha futur.
El Senyor va comunicar encara la seva paraula a Zacaries. Li digué: –Això havia demanat el Senyor de l’univers: ‘Judiqueu amb justícia, tingueu els uns amb els altres un tracte lleial i compassiu. No oprimiu les viudes i els orfes, ni els immigrants ni els pobres. No maquineu el mal els uns contra els altres.’
Damunt l’asfalt crema la nit i cremarà fins que surte el sol a l’horitzó estrany de la terra estranya. La vida s’abraona sobre el manillar i la maneta del canvi, massa lluny per tornar enrere, massa pau al cor per pensar en tornar així que el motor repose en la benzinera on haurem quedat per
La Metro estava a Amposta i jo, per qüestions potser generacionals, l’he conegut així. Fa uns dies, a Amposta, en descobrir aquella discoteca, em van venir al cap una colla d’imatges i anècdotes de la colla de mon cosí, que hi estava ben abonada. La Metro, ara. Potser algún dia, si ma filla m’ho permet,