Deia en l’apunt anterior que massa prontet hem abandonat els clàssics, que sempre han estat els garants de l’ordre i la raó. Molt pronte, i ara tenim una gentola que ha revifat la flama del feixisme. Per a què serveixen les Humanitats? Per a engreixar una suposada tecnologia que mos venen com la panacea de
‘Després de tot plegat ara hi ha frases buides que agrairies.’ Laura Casas Quan l’editor de Ganzell, l’amic Eduard Boada, em va regalar els Cinquanta còdols al mar, de la periodista tarragonina Laura Casas, recordo que estava rellegint a Miguel Morey, Deseo de ser piel roja (Anagrama), una lectura que em marcà durant força temps, així
I La Lia plorava, a les tres del matí. Estava al terrat i plorava. Uns gossos, los del prat de ‘Petxina’, bordaven. La meua Lia plorava del terrat estant. Corprenia. Plorava amb tanta força que jo, del pis del baixos estant, vaig despertar-me. Vaig cridar-la. Va baixar. Em vaig llençar amb els braços oberts sobre