Marga alçà el seu vas de vi i exclamà ‘sort, mercader!’ Damià pujà a la furgoneta i marxà cap al mercat de Batea, plorant i sanglotant perquè portava una bona cosa d’hortalisses que hauria de malvendre per fer quatre cèntims. I pensava amb la mare, amb la seua feinada, i també pensava amb els malparits del sindicat d’aigües, que li xuclaven la sang. Damià, per la C12, pensava que almenys la furgoneta responia bé, però que aviat li tocaria fer el canvi de l’oli.
‘Hi ha matins sense consol’, es deia en veu alta en Damià. ‘Tot passarà, mare’. ‘Polítics de merda, fills de puta’. Però en veure el riu sentí una calma que de sobte li retornà les ganes i l’empenta i pensà que almenys tota la pena la passava en un racó de món que sempre el recomfortava. Unes veus, una llengua, una manera de viure els quatre dies. ‘Encara farem algo de les mansanes’, es deia en veu alta. ‘I dels gínjols’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!