L’amor que se pèrd pas jamai perque nasquèt per se renaíre es un amor partejat, aquel que dissipas totas las incertituds sus l’imaginacion d’una vida sens tu e que ven quicòm mai. Amar es viure, mas sentir ta preséncia pròcha quand siás pas aquí evòca una tendresa inefabla. Sabi pas se t’aimi coma o meritas,
Non me ne sono accorta. Voglio che tu sappia che non me ne sono accorta quando sei entrata e ci siamo guardate. Quando, dopo essere passata alla cassa, hai sorriso. Non me ne sono accorta. Solo l’aria. Devi sapere tutto di me. Che bella, Dio. Hai intuito che perdo sei o sette volte all’anno per
La cova de la guilla èra la soca d’una figuièra. I aviá sas filhas e la nuèch sortissiá trabalhar. Sa patria èra lo silenci, son espèr èra de demorar dins aquel país. Quand èra jove imaginava la vida d’un biais diferent, mas quand aprenguèt a legir entre las linhas l’idèa de copiar e de replicar