Solcades

Solcades és un bloc on penjo les fotografies que quotidianament vaig fent dels indrets del territori que habito i recorro. Ací trobareu imatges que us agradaran i d’altres que potser no us evocaran res. Les imatges no parlen, però penso que podeu passar una estona distreta.

Us aconsello que navegueu pel bloc a través de les etiquetes, on trobareu los pobles, los entorns i tots los protagonistes d’este univers meu. Si cerqueu un poble en concret que no surt a la llista de les etiquetes (per exemple, Canet lo Roig o Torreblanca), dirigiu-vos al motor de cerca del bloc, si bé el WordPress permet mostrar un número limitat d’etiquetes. Ací teniu un sumari (encara en construcció) de les etiquetes.

El maig de 2025 va estar dedicat a la ciutat de Vic. Cada dia d’aquest mes es va publicar una fotografia d’aquesta ciutat. Les podeu recuperar a la categoria anomenada Un matí a Vic.

A voltes escric -per necessitat i per desig- però no publico en cap revista, ni diari. A De trascantó, però, podreu llegir alguns textos meus, així com a les seccions de Poemes i Clarors. I a la secció De sentir podeu entretenir-vos escoltant la música que em plau i aquelles composicions que jo mateix penjo al meu canal de YouTube.

Des del 2020 el bloc ha incorporat la secció Circulus anni, de caràcter molt intermitent, on trobareu obres d’art comentades i cites d’alguns clàssics del pensament cristià i la filosofia.

Des del 23 de novembre de 2020, lo bloc va obrir una nova secció anomenada -i dedicada- a Les xisquetes de ma filla Aran. De mica en mica es va anar vestint esta secció que potser us distraurà. Ací trobareu algunes reflexions i fotografies sobre l’ofici de pastor.

Lo 25 d’agost de 2021 lo bloc va inaugurar una nova secció titulada La flor de l’argelaga i així va prendre el relleu a la secció dels textos pròpiament, que fins aleshores s’anomenava De trascantó.

La flor de l’argelaga va tenir lo seu recorregut al llarg d’un any (fins lo 25 d’agost de 2022). De cara al 2022-2023 (fins lo 25 d’agost de 2023), la secció passà a anomenar-se Los migdies al terrat. Del 25 d’agost de 2023 al 25 d’agost de 2024, la dita secció s’anomenà Gelosies, rutines i costeres amunt. Fins el 25 d’agost de 2025 aquesta secció s’anomenà Les veles teses. A partir del 25 d’agost de 2025 i al llarg de tot un any, la secció dels textos s’anomena La nau de las anmas, en català, occità i italià.

Durant el mes d’agost de 2024 i només al llarg d’aquest mes al bloc s’hi penjà una fotografia diària amb un text molt breu. Aquest recull de fotografies el trobareu a la categoria La màgia del celobert. Així mateix, cada dia d’agost de l’any 2025 vaig repetir l’experiència de La màgia del celobert, però aquesta vegada ho vaig anomenar La clartat es una jòia.

A banda d’arqueòleg, que és el meu ofici des de fa una pila d’anys, sóc mestre d’almàssera. La meua passió, a banda de la Història, sempre ha estat el treball de la terra i en concret el món de l’oliva. Per això, al bloc no podia mancar un capítol dedicat exclusivament a l’oli verge extra que fem a casa.

A la categoria Oli d’oliva verge extra Aran i Pau podreu veure el procés pel qual passen les nostres oliveres, situades a l’entranyable partida de l’Arion, a Ulldecona, fins a esdevenir un oli exquisit a la vostra disposició. Podeu fer les comandes al correu eduardsola@mesvilaweb.cat

Servidor forma part d’Estat Català i de la plataforma ciutadana Salvem lo Montsià. Si voleu estar al dia de les nostres propostes cíviques i les nostres motivacions ecologistes no dubteu en fer-hi una ullada.

Comptat i debatut, només em queda agraïr-vos que em llegiu o passeu una bona estona escodrinyant lo bloc.