I Em trobo malament. Ahir vaig estar tot lo dia dormint i avui, a quarts de cinc del matí, pensava que queia desmaiat. Encara m’ho penso ara, però ara tinc esma per escriure, des de la terrassa de la cafeteria del meu poble. He somniat que una amiga meua es moria i jo estava present
I De sobte, les paraules ja no expresen res. La fosca ha entrat a dins de casa, però a fora encara hi ha claror. A fora, la claror minva. Voldria escapar a la platja, tornar a fotografiar la mar. La mar, avui, portava llana. L’aigua rogenca i el cel blau, gris a l’horitzó. A Llevant.
L’excel•lència dels canyars, un camí que voreja la mar, una mar calmosa i blava, un desig de ser vaixell que de nit fondeja i a trenc d’alba torna a casa. Oh, la vida dolça! Cerco l’amor fins a trobar-lo en la claror del midgia i la seua finíssima pluja caient sobre els nostres ulls. Oh,