Camins retrobats. L’horitzó de la platja. Sense aire als pulmons.
No ho he dit encara, però la patum solcadina mereix saber que des de l’1 de juny soc tiet d’un Pau. I el cas és que ma filla està que no cap a la pell amb lo seu primer cosinet. Ma filla Aran, que fa nou primaveres que va néixer quan encara vivíem a Tarragona
Una vespra de domenge sense sol és una vespra amable. Si trona i plou amb ganes, un regal per a la terra i pels sentits.
És certa la nit i el cel és negre. Deixo el diari. Deu mil llumetes al sostre del món em fan sentir bé. La vida és això: Unes vacances després del soroll.