I Fonedís, lo migdia s’escurça i gairebé no es deixa sentir. La vesprada s’allarga, la nit passa de puntetes. Lo migdia, quan entra pel menjador, xopa totes les manises. Les manises riuen perquè les manises es fan per a engrandir l’alegria dissimulada. II M’ho digué el Morrongo, lo pastor de Masdenverge, que enguany l’estiu seria
Entre margallons, alla on viu la garriga, neix la coveta.
Esta setmana que entrem en faig 44. Concretament, a les 7.20 hores, i constato que no m’agrada viatjar lluny de casa, malgrat sigue per traslladar-me al barri. De casa al barri, perquè mai he sentit que Barcelona siga casa meua. Al barri on vaig créixer. Al barri on vaig estimar. Al barri que ja no
I Em trobo malament. Ahir vaig estar tot lo dia dormint i avui, a quarts de cinc del matí, pensava que queia desmaiat. Encara m’ho penso ara, però ara tinc esma per escriure, des de la terrassa de la cafeteria del meu poble. He somniat que una amiga meua es moria i jo estava present