Et vas apagar. Comprendre-ho no va ser senzill. I mos vam reunir per escapar per la Diagonal fins a Tarradellas, baixar fins la Model, tornar per Numància. Aquest va ser el dia que vam odiar la vida per primera vegada alguns dels teus amics. Vam desaparèixer entre la multitud de l’Illa. Acceptar, no. Respirar per
L’estona de viatge i la simfonia desconeguda per mi però que sempre m’alegra. Família, aquesta encesa de llums que ens oferiu ara m’aclapara. Potser ens tornarem a reunir abans de l’estiu i al voltant d’una paella i un Barranc dels Closos. Després de Montpeller, Barcelona. I després vindrà l’estiu i potser la Michi, si encara
Tot esmorzant a Sant Mateu, on actualment estic excavant, llegeixo el bloc de l’amic i enyorat Albert Dasí. Parla de Les Cases i d’aquella descolonització d’avui fa 8 anys. Aquell dia mos vam conèixer. Per sempre em quedarà a la memòria la imatge del seu fill a primera línia, assegut com tothom, quan van advertir-nos