A les tres de la matinada el sol s’entristí. A les seues mans sentia una lleugera càrrega i la vista se li enterbolia quan mirava enrere. Res de nou, però. Això són els símptomes clàssics de la primavera. Si li digués tresca segur que baixaria a romancejar pels carrers xopats per la pluja. I arribats
Vaig ser mare d’una colla de xiquets i xiquetes i un dia vaig morir als peus d’una palmera plantada a la vora d’una mar preciosa, eclipsada pel sol i els records al vent de la gent de mar que també van morir. La meua palmera guarda este senzill llegat amb l’alegria i la melanconia dels