Sant Jordi és una diada que sempre fa mandra. Per això i per variar, jo m’escapo de les masses escodrinyant paradetes com si no hi hagués un demà pel futur del llibre. Pots comptar, tanta senyera i tanta punyeta amb les signatures. I aquell que porta el títol anotat a un paper i es passa lo
I Retorno a la terra mare. Dormiré sobre la terra i de nou escoltaré els sorolls de la nit, el cant del xot i de l’òliba i el rastre dels conills i els llangardaixos. Estic preparat per adreçar-me de nou al cel curull d’estrelles i a fixar l’atenció en les tristeses que m’han dut a
No temo la mort. D’ençà de la mort del meu millor amic, de l’amic, que tinc la mort molt naturalitzada. Menja fort, caga fort i riu-te’n de la mort. La resta són castanyes. Sóc valent, tinc coratge i els especialistes de la ment també coincideixen a l’hora de destacar una certa intel•ligència que sempre he