Avui és Dimecres de Cendra, lo primer dia de la Quaresma, la qual celebrem des del segle IV per commemorar els quaranta dies que Jesús, temptat pel dimoni, va passar al desert. Pels catòlics és dia de dejuni i d’abstinència i a la missa d’avui se’ns imposa un polsim de cendra en forma de creu
‘L’oli per a l’amo ha d’ésser fet majorment d’oliva madura. Si hi ha gelades quan colliràs l’oliva, fes l’oli passats tres o quatre dies: aquella oliva, si vols, posa-la de sal. Mena ben calentes tafona i botiga.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘Si em demanes quin predi és preferible, així et respondré: De tota la terra conradissa i en el lloc millor [compra] cent jovades de camp. La vinya és el primer si fa bon vi o en fa molt; en segon lloc, hort regadiu; en tercer, salzereda; en quart, olivar; en cinquè, prat; en sisè, fromentera;
‘L’oli verd fes-lo així. Plega l’oliva aviat de terra; si és bruta, neteja-la, purga-la de fulles i sutzura. L’endemà o l’endemà passat, manobra la que serà collida. Quan l’oliva serà negra, cull-la: com de més amarga oliva oli faràs, tant millor oli serà.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘A les festes, que hauria pogut escurar els recs vells, reforçar la via pública, eixermar voreres, cavar l’hort, herbejar el prat, teixir vímets, arrencar espines, moldre gra, fer neteja: si els serfs han estat malalts, no calia donar-los tanta vianda’. M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘Alerta, també, que no sigui terra de molta despessa i de massa pocs arreus. Sàpigues que igual és el camp que l’home: encara que sigui molt retent, si és dispendiós, deixa poques obres.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘Que sigui d’aquelles possessions que poc sovint canvien d’amo; ans, els qui hi venen predis, que els venguin amb recança. Que tingui bon edifici. Guarda’t bé de menysprear temeràriament l’experiència d’altri. De bon amo, de bon masover, de bon edificador, hom compra millor. En arribar a la granja, veges si hi ha molt d’ormeig de
‘Si pot ésser, qe sigui situat a peu de muntanya, en un lloc sanitós, i guaiti a migjorn: que hi hagi abundor de jornalers, sigui prop de bon abeurador, de vila pol·lent o de mar o de riu per on passin naus, o de camí freqüentat’. M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘Per tant, és sobre la vostra salvació definitiva i la del poble romà, sobre les vostres dones i els vostres fills, sobre altars i els fogars, sobre els espais sagrats i els temples, sobre les cases i els edificis de tot Roma, sobre l’hegemonia i la llibertat, sobre la salvació d’Itàlia, sobre tota la república,
‘Mira amb gran esment la ufana dels veïns: a bona contrada caldrà bona ufana, i que talment com hi entres, nota-ho bé, talment en puguis eixir. Que tingui bon clima, que no sigui maltempsós. Terra bona ha de valer per ella mateixa.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘Nosaltres ens anem quedant al descobert i ens cauen els cabells arrencats per l’edat, tal com cauen les fulles quan bufa el Bòreas. La dona, en canvi, tenyeix els seus cabells blancs amb herbes de Germània i amb aquest artifici aconsegueix un color millor que el natural.’ Ovidi. L’art d’estimar. Barcelona: La Magrana, 2000.
‘Aquí ningú no es fa vell, tothom es queda amb l’edat que té en el moment d’arribar. Tampoc no hi ha nit ni ple dia. Com la tènue claror de l’alba quan encara el sol no ha sortit, així és la llum d’aquesta terra. Tan sols coneixen una estació al llarg de l’any, ja que
‘El rostre blanc fa lleig en un mariner: ha d’estar negre per l’aigua del mar i també pels raigs del sol. També fa lleig en un pagès, que sempre remou la terra sota el sol amb la rella ganxuda i els rascles pesants. Si el teu cos estigués blanc pàl·lid, també faria lleig en tu,
‘Quan pensaràs d’aparellar-te predi, tingues en valor de no comprar amb passió, ni et planyis el treball de mirar-lo arreu, ni en tinguis prou amb una sola vegada de rodar-lo tot. Com més hi aniràs, tant més et plaurà ço que tindràs de bo. (…) Si pot ésser, que sigui situat a peu de muntanya,