Monuments
8 de març de 2023
0 comentaris
‘Al vestit hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.’ Suzanne. Leonard Cohen.
‘Al vestit hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.’ Suzanne. Leonard Cohen.
La plaça, tant pels edificis com per l’animació que hi donen els veïns, és un dels centres de la ciutat. Un home reparteix fulls clandestins. Al Parc hi ha una Muntanya suïssa, un Laberint, un Pavelló xinès i un Temple grec. Un home reparteix fulls clandestins. El carrer és tortuós i
HERDER, Johann Gottfried. Encara una filosofia de la Història. Barcelona: Laia, 1983.
‘’L’aire del cel és tan reconfortant, que hom planaria de bon grat durant molt de temps per damunt de cims i d’arbres. Cal davallar, tanmateix, al trist sòl per a donar una llambregada al conjunt o allò que no és el conjunt. Gran criatura de Déu! Obra de tres continents i gairebé sis mil•lenaris! L’arrel
‘Cada vegada que passe per ací, em ve a la memòria el pobre Faus. Era ximple, buit, irritant. Però una bellíssima persona: allò que solem anomenar una ‘bellíssima persona’. Va tenir l’encert de morir-se quan controlava sis o set prebendetes i ja s’havia fet concedir tres o quatre condecoracions. El seu enterrament resultà molt ornamentat:
I ‘Come, join in the only battle wherein no man can fail, Where whoso fadeth and dieth, yet his deed shall still prevail.’ ‘The day is coming’, William Morris. II Un dia t’alces i és migdia. Lo cel s’ha obert. Lo sol entra insolent a la cambra. Tot està il•luminat. També el dolor, l’angoixa i
‘En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: ‘Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a
‘XL Nostra ànima es va enriquint amb tot lo que Déu nos lleva; nos vol vestir en lo cel quan nos despulla en la terra.’ Verdaguer, Jacint. Obres completes. Barcelona: Selecta, 1974.
[La traducció del castellà és meua.] ‘240 Durant la primavera acostumo a passejar pels prats florits, meditant. Però quan m’ofereixen una copa de vi, oblido qualsevol enigma. De no fer-ho, seria molt menys que un gos.’ Kheyyam, Omar. Rubayiat. Barcelona: Plaza & Janés, 1975.
‘Deixa’m estar i reposaré una mica, abans que me’n vaja, per a no tornar, al país de la fosca i la tenebra, país d’ombres i desordre, on l’aurora és foscor, i la claror, negra nit.’
‘Al món ainu hi ha unes quantes cases humanes en una vall al costat d’un petit riu. Les entrades sempre miren a l’est. Al centre de cada casa hi ha un foc. Els raigs de sol entren per la porta de l’est tots els matins fins a tocar el foc, i es diu que la
El rabí Nachman de Breslau (1772-1810) va escriure sobre ‘la cadira buida’ o, dit d’una manera més eloqüent si es pot, sobre la manera d’omplir de saviesa les nostres vides. La seua lectura fa més de deu anys que m’acompanya perquè és inspiradora en la mesura que evoca veritats universals i raons que aparentment son
‘Estic estranyat: amb quina lleugeresa us passeu del qui us ha cridat en un règim de gràcia -el Crist- cap a un altre evangeli que en realitat ni existeix. Passa que alguns us entabanen i intenten de capgirar la Bona Nova que és Crist. Però no: encara que nosaltres o un missatger del cel us
‘Moltes vegades en els combats és evident que hom evitaria la mort si llencés les armes i demanés gràcia als enemics; i en tots els perills hi ha moltes maneres de fugir de la mort, si hom està decidit a fer-ho i a dir-ho tot. Però no és evitar la mort el que és difícil,