Solcades

Eduard Solà Agudo

26 de gener de 2022
0 comentaris

Fer caldo


Així que acabem pronte de vacunar serdos a Xert, a Catí, a Alcalà, a les Coves, a Traiguera, a Sant Mateu, a Tírig, a la Jana, allí on siga del Maestrat, si l’hora és bona de tornada als respectius corrals fem parada i fonda al d’Àngel, als Valentins, callos i pa per a sucar el caldet, cosa bona, de xalar.

Ara que m’he deixat de fumar xalo més de tot. Me cago en la puta no fer el cop de cap de dixar los purets deu anys antes. Los que em coneixen me diuen que jo rai, que soc valent i me la foto amb les cabres allí als collons. La veritat és que ara tinc lo cap més despejat, també per a xalar més a l’hora dels esmorzars, ja siga a soles, amb Rodo, o quan mos juntem una colla i fem caldo al nostre redol.

Lo tabaco és una condemna, una esclavitut. L’altre dia escrivia sobre la meua malaltia. La veritat és que d’esta malaltia no m’he de morir pas, però si la mesclo amb lo fum me fa la vida més feixuga durant les hores de llum.

Xeic, que el puto tabaco t’ho lleva tot, hasta les ganes de xalar en colla esmorzant. I jo m’he proposat cuidar-me, a base de callos i a base de bajoques o bledes en pataca, però sense fum. Què vol dir fumar a la meua edat? Mai tant, collons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!