Solcades

A les portes del cel

A les portes del cel la claror del sol s’escola fins arribar als ulls dels qui han après a mirar més bé que no pas jo. La llum i el ventijol que entra per la mar, este migdia, em sacsegen l’esperit.

Llegir més

La boira des del castell de Cuna

Llegir més

Avispicina (i II)

Llegir més

L’olor de tarongina

Uns núvols distrets, l’olor de tarongina. Al mar, Vinaròs.

Llegir més

Nuvolades primaverals a la Mola i la Perdiguera

Llegir més

Les serres del Montsià i de Godall des del castell de Cuna

Llegir més

La rambla de Cervera del Maestrat

Llegir més

Cap a la feina

Llegir més

Avispicina (I)

Llegir més

Crepuscle d’hivern

Llegir més

De dia

Llegir més

En sortir de casa, arabogues

En sortir de casa, arabogues. Fredoreta, en acabar de dinar. Una felicitat completa, de cara als Secans. Fem-ho fàcil, ara. Ara, al capvespre, fem-ho a la manera de Déu. Mos queden poques hores, potser anys, pocs anys per estimar-nos a la nostra manera. T’estimo, Llir. T’estimo desmesuradament, sense nit, sense dia, sempre en un miglia

Llegir més

Per on surt lo sol?

Llegir més

Lo Montsià

Llegir més

Cervera del Maestrat

Llegir més