I És ben just a la fi del dia proclamar-se derrotat pel sol i la càndida bonesa de l’estiu. Però ara puc dir amb certesa: – He vençut la canícula anant de camí en camí, solitari com una rabosa! Als peus de les oliveres m’agombolo com un conill i passo els dies d’agost com una
I La intuïció acostuma a fer la punyeta i romandre en silenci és el seu millor antídot si el vent no és favorable. Hi ha la tarda que mai més tornarem a reviure i potser és la darrera tarda de la nostra infància. Recordes lo darrer partit a les escoles velles? La darrera excursió a
Camins retrobats. L’horitzó de la platja. Sense aire als pulmons.
Aturaria el temps així que se senten belar les mares i les cries, que sempre coincideix amb l’hora dels crepuscles. Quan lo cel pren matisos i cada matís du una emoció diferent, una record o un pensament que va amb natros sense ser-ne conscients.