Ha aparegut providencialment a la meua ment després d’estar cavil•lant al llarg d’un viatge breu: et diràs Les veles teses i el teu nom ressonarà a can Solcades fins lo 25 d’agost de 2025. Deixem de banda les Gelosies, rutines i costeres amunt, que val a dir que m’han passat ràpid, de puntetes, discretament. Volant?
I Et negues la pau a canvi de la semblança d’una transgressió i en acabat, passat el temps i llur matèria, ets capaç de rendir-te a la moda que et fa indiferent i igual a la resta del món. Quina ventura, quin deixar-se perdre, quin abandó de la comèdia que hagués estat esdevenir original enfront
La xica del metro, per uns instants, m’ha ben despistat, però no és cert que hagi sortit content de l’hospital, ni és cert que hagi passat un matí gaire alegre. En entrar a l’hospital he vist una xica plorant mentres jo esperava a triatge i també després, quan jo ja havia sortit de la consulta
Viuràs ben feliç. No et farà por la basarda de la nit. L’alegria al cos.