Solcades

La claror esclata.

Tornarem a veure-hi clar.

El silenci és viu.

Els Ports és la comarca més bonica del País Valencià. Els Ports, seguit del Maestrat. Això és precís dir-ho perquè aquells principatins que coneixem força el país germà del sud, ens meravella que sigue en el seu conjunt tant ric en bellesa, gent i paisatges. En rei en Jaume va posar la frontera al riu Sénia. Ulldecona (Ull-de-Quna), en referència al castell de Quna, que és el de Cervera del Maestrat, té un castell únicament cristià. Ull-de-Quna, doncs, és el topònim que assenyala el castell d’Ulldecona com aquell que es podia divisar des del castell àrab de Quna. I el que els dos castells compartien no era pas únicament el riu Sénia, sinó un pas ancestral dominat pels Ports: la Foia d’Ulldecona i el Pla de la Galera (o els Secans d’Ulldecona). No ens podem pas queixar de la nació que ens han llegat els nostres avantpassats.

Ací havia pasturat un ramat de cabres celtibèriques. Les cabres de Rodo. A la Foradada. A la Ràpita. Al migdia les cabres abeuraven de l’aigua que es bombeja des d’un erm de la Foia, prop del barranc de l’Astor. Jo aprofitava per muntar a la Foradada i veure el mar, la Punta de la Banya, i la claror de l’agost sobre la roca, que és com un trau al bell mig del cervell però mai acaba de fer un gran foc. Per mi la Foradada és un record de la Michela, però sense la seua presència. Una nit que vaig passar sol perquè això també m’abelleix: estar sol i allunyat de tothom, però amb les meues proses i les històries.

Volves de cotó

que agombolen tots els cims

del tòrrid estiu.