La claror esclata
1 de gener de 2026
0 comentaris
La claror esclata. Tornarem a veure-hi clar. El silenci és viu.
La claror esclata. Tornarem a veure-hi clar. El silenci és viu.
Questa pioggia che non è arrivata ci ha portato dei nomi interessanti che terremo segreti. Ora è il momento dei fichi, anche il momento di una pace incerta. Dico che le giornate si stanno accorciando e sono passate due o tre settimane da quando il vento è cambiato. Okay, avrei dovuto iniziare dicendo che mi
Parlem de la volontat de subreviure, de donar nòstre tot a la catarsi globala. Agachatz la soca, metètz la man dins lo trauc e sentitz la sèrp. Paure, se te pica riras coma un dròlle. E i farem un fogal, per que la nuèch pòsca sortir sorire amb nosautres. Èrem nosautres injustament condemnats, mas sens
Mira: s’ha perdut. Burundi, Kioto, Buenos Aires. Estava mort quan l’envejaven. Una altra volta ha estat pres, primer per la conciència, després per un tret al front del comissari. I s’ha perdut. Guaiteu-lo celebrar que aquesta volta s’ha embutxacat una morterada. La vista és cosa dels pobres. Burundi, Kioto. Va arribar ferit, però Jesús el
Abans que la lluna es deixés vore pel molló, les cabres giraven cap a la pleta. El silenci mai t’inquietà. Sempre vas desitjar que aquella postal sobrevisqués a mil generacions. Que tot allò que estimaves aleshores mai passés de llarg. Que la qualitat dels teus pensaments trascendís i esdevingués un far per a moribunds que
Cercar la felicitat per damunt de tot, en la soca de les hores, en els carrers dels mars que ens acullen. En la natura, al barri, a la feina que t’encomana el cosí i l’amic. En el vers i de seguit en l’estrofa. En la paraula viva i l’espera. En els articles que et recomanen.
De matinada he llegit la teua darrera carta, Enric, aquesta volta adreçada al ministre de Justícia francès Gérald Darmanin. L’he llegit i he pregat a Déu per a que passes en pau al cor aquest temps a la presó. No és tot el que puc fer per a tu, en sóc molt conscient i em