Solcades

Eduard Solà

La lluna

Quina serenata!

13 de setembre de 2020

Son dos quarts de set i tot i que lo sol, diu l’iPhone, no sortirà fins a dos de vuit, la claror ja deixa veure el perfil dels arbres i la majoria d’estrelles s’han esfumat rere el tel prim i sublim d’un teló de fons que m’ha deleitat una nit més, amb el permís de a

Llegir més

Lletania

5 de juliol de 2020

Els llençols, les ombres, rialles, la vespra, els grans arbres, els llibres, camps florits, el Mestral, el molí, el cafè, abraçar, passejar, la platja, la serra, poemes, meditar, respirar, saludar, somriure, fer feliç, oblidar, perdonar, conviure, conversar, la pluja, la lluna, la claror, conduir, viatjar, estimar.

Llegir més

Somriu

27 de juny de 2020

I mentrestant, les setmanes, los dies. Los anys. Hi caic de quatre potes quan l’amic que sempre ha estat allà m’ho ha fet notar: ‘La felicitat era això, no trobes?’ Gairebé sense pensar-hi, percebo que el company té raó, que els anys han passat a mida que la realitat ha eixamplat los horitzons i alguns

Llegir més

La claror

5 de juny de 2020

La claror de la lluna il•lumina el maset, les seues parets blanques, i il•lumina les copes dels arbres i la verdor de la terra acabada de desbrossar. És una claror blanca, sorprenentment intensa, que invita a badar i a gaudir dels sons de la nit. La nit, al maset, és silent. Per això, qualsevol soroll d’algun

Llegir més