La fosca de la nit
20 de setembre de 2023
0 comentaris
La fosca de la nit entra pels ulls. La nit arriba i t’acull i tu l’aculls a ella.
La fosca de la nit entra pels ulls. La nit arriba i t’acull i tu l’aculls a ella.
I Cada minut que cau fa més gran l’escletxa que ens endinsa en la nit. La clau és deixar la nau que encadena les ànimes. II La sort s’encamina volant, qui no l’acolliria? III El passat dissabte ma filla Aran i jo vam anar al cinema d’Amposta a vore ‘Llenos de gracia’, una pel•lícula que
La lluna es projectà a la paret. L’auditori estava en silenci. Ningú entenia el motiu de tot plegat. A fora, un migdia marcava les hores. Qui havia de parlar va ser el primer en marxar. Vingué la tarda i el capvespre.
Desapareguda i trobada reeixida, en esta garriga d’ullastres i llentiscles, la Lluna es vesteix amb seda i lli. Estimo la vida en llibertat, sense tu. Allà, allà on m’encamino a soles, l’àguila no coneix la mort i el cel obert es dóna a la pena i la pena es dóna a l’angoixa i la por
Son dos quarts de set i tot i que lo sol, diu l’iPhone, no sortirà fins a dos de vuit, la claror ja deixa veure el perfil dels arbres i la majoria d’estrelles s’han esfumat rere el tel prim i sublim d’un teló de fons que m’ha deleitat una nit més, amb el permís de a