Al racó de la bassa del Montsià cau la tarda i arriba la màgia. Això passa a l’hivern, aquells dos dies d’hivern, quan el poble fa olor de soca d’olivera cremada. Tot ve a néixer, aquells dies. L’horitzó, de blau marí, dibuixa el perfil de la serra del Montsià. La quietud de la nit i
Viuràs ben feliç. No et farà por la basarda de la nit. L’alegria al cos.
La fosca de la nit entra pels ulls. La nit arriba i t’acull i tu l’aculls a ella.
I Cada minut que cau fa més gran l’escletxa que ens endinsa en la nit. La clau és deixar la nau que encadena les ànimes. II La sort s’encamina volant, qui no l’acolliria? III El passat dissabte ma filla Aran i jo vam anar al cinema d’Amposta a vore ‘Llenos de gracia’, una pel•lícula que