Solcades

I

A mi lo que m’agrada és sentir-me trist. Per això m’agrada que plogue i m’agraden los dies opacs i coberts de núvols. I m’agrada pensar, per exemple, que demà, quan estiga al firat de Sant Rafel i potser després al de Godall, al migdia cauran quatre gotes, per ventura. Per mi la tristesa és una cosa quotidiana i és per este motiu que sempre estic de disposat a fer riure, per això soc de mena sorneguer i tinc un sentit de l’humor esplèndid.

Tanmateix, tinc una vida senzilla, plena i feliç. No la canviaria per res. Tinc la vida que de més jove havia anhelat.

II

Hi ha gent que els fa por que la gent els reconegue els racons més amagats de l seua ànima, que en el fons son els més evidents des del punt de vista de l’altre. En canvi, a mi m’agrada accentuar els meus defectes, les meues febleses. D’acord, en el fons esta també és una manera d’encobrir-les.

III

En general em costa acceptar les febleses dels altres. Callo, però per dins m’hi acarnisso. I sota l’aparença de sant beneït, quan faig un recés de conciència a l’església o al camp el primer que em poso de manifest és la falça bondat encobrida pel meu silenci còmplice. Millor, pels meus silencis que, tot siga dit, sempre acaben manifestant-se. Per mala llet, per dolenteria.

IV

Soc poruc, mandrós i tot i que em fa certa recança dir-ho, us he de dir que no menteixo. Mentir (i no em refereixo a les mentides pietoses) ho trobo un acte menyspreable, detestable. M’agrada discutir i que amb el temps i l’experiència una persona evolucione i canvie fins i tot la seua ideologia política o els seus pensaments, però em provoca ira la mentida, el fals judici. Qui menteix és una persona sense honor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!