Solcades

Eduard Solà Agudo

De trascantó

Tema patilles

5 de juny de 2021

Fa temps que no escric gaire al bloc. No sé per què, la veritat, perquè la vida de pastor que porto ara mateix em permetria escriure volums i més volums sobre la meua vida, lo meu pensament i les meues patilles. Les meues patilles son un tema recurrent al bloc i en lo seu dia

Llegir més

Baixant les escales

4 de juny de 2021

Baixant amb les mans a les galtes i el record dels somnis que avui he tingut mentres les cabres pasturaven potser em fotré una llet que em farà rodar escales avall. Baixant les escales. Un record trist, un somni trist, però un cel blau en despertar m’ha fet pensar en la bondat de Déu i

Llegir més

El guerrer

6 de maig de 2021

No recordo si vaig despertar a la meua habitació i vaig fer cap al llit dels meus pares o vaig despertar entre el meu pare i ma mare. Mon pare duia els cabells llargs i jo, amb els dits, els hi enredava. El cert és que jo estava ben despert. A l’habitació de la peixera,

Llegir més

Per dir algo

17 d'abril de 2021

No vull dir que no m’agrada la primavera. Senzillament, la meua sístole i la meua diàstole casen més amb els núvols i els ruixats. No vull dir que no m’agrada la primavera, senzillament durant estos mesos radiants de llum que ara tot just comencen, busco en l’ombra dels arbres un nou compàs vital (un alè

Llegir més

Les patilles hi son

4 d'abril de 2021

Les meues patilles hi son. Estan presents. Estan allà on vaig, només faltaria. Patilles son patilles. I ara ja sí han quedat assimilades al paradigma de la meua realitat, irreversiblement. Passaran les hores, passarà fins i tot este post, però les meues patilles no passaran de qualsevol manera ordinària. Sempre a punt, tant com puc.

Llegir més

Artiste

20 de març de 2021

Sempre m’ha sapigut greu que un simple ajudant de moliner que, a diferència de jo, no té ni el títol oficial de Mestre d’almàssera, una volta que jo estava fent cua al molí per entrar una parada d’olives em tractés d’artiste des de la tolva estant. ‘Tu espera, artiste!’ Los artistes com jo sovint, sovint,

Llegir més

A les penes, patilles

7 de març de 2021

Si seguiu este bloc meu esteu al dia de l’estat de les meues patilles. Doncs bé, ahir ma mare Angelineta em va dir que les patilles que duia no m’afavorien, que eren massa extravagants, massa poblades, massa invasives en lo sentit de gruixudes. Em va dir que hi poses un remei urgent i, és clar,

Llegir més

Una fi malaurada

6 de març de 2021

No podia acabar pitjor. Esta setmana han entrat a robar al corral i han mort i tallat en rodó dos bancals més abaix les tres ovelles xisquetes de casa. El culpable? La fam. La desesperació. No hi vull pensar. Evidentment, he denunciat l’escomesa a la policia local, els quals l’han tramès als Mossos d’Esquadra. A

Llegir més

Los assajos

2 de març de 2021

Contra tot pronòstic, contra allò que en un primer moment podíem pensar, este passat Nadal, a Ulldecona, el Patronat de la Passió vam fer una representació molt acceptable dels Pastorets, a l’aire lliure del poliesportiu, complint totes les mesures de seguretat. Ma filla Aran i jo vam representar el paper de pastors i vam xalar

Llegir més

Actualitat de les meues patilles

20 de febrer de 2021

Per ventura, este matí, mentres pasturava, se m’ha acudit fer-me un selfie prenent com a centre d’atenció les meues patilles. Com ja sabeu, les meues patilles son motiu d’especial seguiment en este bloc meu. Perquè les meues patilles son la meua presa de terra, lo meu centre de gravetat en relació amb lo món i

Llegir més

Dies cinerum

17 de febrer de 2021

Avui és Dimecres de Cendra, lo primer dia de la Quaresma, la qual celebrem des del segle IV per commemorar els quaranta dies que Jesús, temptat pel dimoni, va passar al desert. Pels catòlics és dia de dejuni i d’abstinència i a la missa d’avui se’ns imposa un polsim de cendra en forma de creu

Llegir més

Vindran los dies d’una tardor joiosa

10 de febrer de 2021

Vindran los dies d’una tardor joiosa, los dies que tu seras més feliç pasturant pels bancals del coscoll i el romaní. Vindran estos dies que imagino. Vindran les hores i els dies de l’alliberament, de la tardor joiosa, i seras tu qui sembrarà la llavor i del pou del terme qui en tregue l’aigua per

Llegir més